Els fruits secs

30.12.06

Ja fa temps que tenia ganes de penjar algun monòleg. I avui he arribat a la conclusió que, com en els monòlegs, el tema era el menys important. A aquesta vida el més important és la gràcia amb la que expliques les coses. Sinó recordeu quan en Rajoy va dir allò dels hilillos de plastilina!!

Doncs, deixant de banda a Mariano Rajoy (contra el que no es pot competir), avui us deixo un monòleg de Luis Piedrahita, senzillament, un crack.

El raïm per cap d'any

29.12.06

S'atansa la vetllada màgica, l'última nit de l'any, la nit de les campanades. No és màgic? Aquell moment tant especial en que creuem l'any, deixem enrere dotze mesos de moments irrepetibles i iniciem un any nou disposats a omplir-lo com qui omple una copa de cava.

De fet, la maniobra de les campanades, és només una maniobra de confusió. Sí, si us pareu a pensar-hi, les campanades sonen a les 0:00. A partir d'aquest moment comença aquella peculiar cursa per sobreviure a l'ingesta de dotze gotims en un temps pre-establert. És curiós també com aquest temps pot variar depenent de la quantitat de queixes del públic i del canal que estiguem mirant al televisor. Perquè no ens enganyem, per uns minuts tots estem més units que mai, catalans i catalanes, espanyols i espanyoles, gallecs i gallegues, bascos i basques, tots units davant del televisor. Són sense dubte uns del minuts més televisius de l'any (entre la reposició de la película dolenta de torn i gala de l'humorista del moment).

Però bé.. al que anàvem. Les campanades son només una maniobra de confusió, comencen a les 0:00 i al acabar esclata el goig i l'alegria. Tots celebrem que en aquell precís instant comença l'any, però pocs ens adonem que l'any ja fa estona (el temps que duren dotze campanades) que rutlla i que, a més, el comencem enmig de la patètica escena de les campanades.

Moment patètic al meu gust personal, però no vol dir que no tingui el seu encant. L'avia tossint i escopint l'últim tros de raïm. La tieta amb la boca plena, llàgrima en ull, celebrant emocionada que aquest any ho ha aconseguit. El gos ignorat que intenta rosegar algun fruit sec que ha caigut a terra... No us sembla un curiós inici d'any? En aquells moments portem prop d'un minut d'any en que ens hem dedicat a engolir, a beure i a mirar la tele! Quin millor resum de les festes nadalenques?! tot comprés en aquells patètics instants màgics.

Si tu ets dels que troben poc emocionant menjar els dotze gotims per cap d'any, potser t'interessarà més veure com es pot crear plasma gràcies al raïm, amb un microones.

Campanades nadalenques

28.12.06

Arribats a aquestes dates, què millor que un nou joc d'Orisinal?

Sí, els especialistes en jocs de colors "pastel" són els protagonistes del joc més tendre d'aquests dies. Una musiqueta molt nadalenca (i de qualitat) i unes imatges simplement espectaculars fan d'aquest joc (avorrit i insípid) una joia que no us podeu perdre.

De debò.. ni que sigui per veure imatges com aquesta, proveu-lo uns minuts.

Per cert, si us fa il·lusiò deixar caure el conillet des d'una alçada considerable, tranquils, que no s'esclafarà com manen els cànons.. ve a ser com un gat, que sempre cauen drets.

Com sobreviure d'un plagi amb bon humor

27.12.06

Per desgràcia el plagi a articles de blogs està molt a l'ordre del dia. Aquest no serà el primer ni el darrer cas. De fet m'he assabentat de la noticia, que ara us explicaré, a través del blog d'Allan Psicobite a qui ja li va passar alguna cosa similar.

El cas és que cada persona és diferent i cada reacció és un món. I aquest cop li ha tocat a Hernán Casciari, periodista i escriptor argentí que a través d'Orsai, el seu blog, publica articles, assajos i peces curtes de ficció des del 2004.

El dia 12, el diari Las Provincias (de València) va publicar un article d'Hernán signat per un personatge anomenat Pedro J. Soriano (que per més inri és Delegat Responsable de l'Agrupació de Policies Locals de Comisiones Obreras a Alacant). Lluny d'emprenyar-se (que suposo que també ho va fer) Hernán va aconseguir el telèfon del personatge per entrevistar-lo i deixar-lo en evidència davant tot el públic "blogeril".

—¿Y siempre utiliza textos ajenos y les pone su firma, o es una experiencia nueva en su carrera?

—No, los textos ajenos es entresacarlos de un sitio y de otro e ir haciendo una conjugación y demás. [...]

—Es la primera vez, bien. ¿Y le ha pedido permiso a la persona a quien le ha robado usted este texto?

—No, no, no. Estaba en Internet y lo cogí de ahí. Parte de uno y parte de otro. Y parte son mis ideas también.
. [...]


No us ho perdeu! Hi ha l'entrevista completa en format sonor i també transcrita on el senyor policia (que condueix mentre parla per telèfon) reconeix haver plagiat l'article i a més es queda tant a ample dient que a internet és un mitjà comú i general d'on pots agafar el que vulguis i sortir-ne impunement. Gràcies als lectors d'Orsai i les seves queixes al diari, el senyor Pedro J. Soriano no tornarà a plagiar al diari Las Provincias. Però un es pregunta, quí serà el següent?

Llegiu l'article publicat a "Las Provincias" aquí.
Llegiu l'article original d'Orsai aquí.

P.D. Detalls per entendre millor l'entrevista:

Sulky: és un cotxe de caballs molt utilitzat encara a l'Argentina, lligats molt a prop del caball.
El perro de Sulky: gos (o persona) molt fidel, que sempre va al darrera de l'amo.
Taquero Chorro: Taquero=policia, Chorro=lladre.

Al pot petit...

Sóc prou baixet i lleig per triomfar per mi mateix.

- Woody Allen -

James Brown is dead

25.12.06

Avui un geni ens deixa.

James Brown, el padrí del Soul, mister dinamita, ens deixa. L'incombustible geni del soul, escoltat, adorat, versionat i base de moltes noves músiques ha mort avui als 73 anys víctima d'una pneumònia severa. Així que no puc fer millor homenatge que omplir el dia més trist amb la música més alegre.



Projecte linux (III)

Aquest article ja està escrit íntegrament en Linux. Us explicaré com arribar a aquesta fase. Finalment la meva decisió va ser Kubuntu. Al darrer article teniu l'enllaç per descarregar-vos la ISO del Edgy. Ara doncs, us intentaré explicar una mica com arribar a desesperar-vos amb un sistema operatiu nou al punt en que em trobo jo d'una manera senzilla.

Cremeu el CD i deixeu-lo al reproductor de CD. Torneu a arrancar l'ordinador i feu que arranqui des del CD. Això normalment ho feu mitjançant el menú d'arrancada (en el meu cas, clicant F11 quan arrenca l'ordinador). L'ordinador us demanarà quatre dades referents a l'idioma o el teclat i iniciarà el Live CD. Ara tindrem l'opció de fer.lo servir de manera interina o bé instal·lar-lo.

Instal·lar Kubuntu és relativament MOLT SENZILL. Clicarem sobre l'icona d'Instal·lar. A partir d'aquí només haurem de seguir 6 pantalles per a enllestir.

A la primera pantalla triarem l'idioma en que volem instal·lar. Entre els idiomes, podrem triar el català gràcies a la tasca de gent com Softcatalà que es dediquen a traduir des de distribucions senceres a programes concrets.


A partir d'aquí seguim el menú pels passos dos (fus horari), tres (configuració del teclat) i quatre (nom i contrasenya). En el primer ens demanarà la ciutat més propera per ajustar el fus horari. A la segona ens demanarà la configuració del teclat, hi ha una configuració especial pel català (que no sé en que consisteix, si algú sap el que és, cap als comentaris!) que trobareu dins de l'apartat d'Espanya. I al quart pas ens demanarà el nom, la contrasenya i el nom que volem donar a l'ordinador. És curiós poder posar el teu nom real en un sistema operatiu, sense pors de que t'acusin de lladre o pirata.

Aquí arribem al moment "delicat", el cinquè pas és seleccionar el lloc on instal·larà Linux. En el meu cas vaig triar un disc dur buit per no carregar-me res Tot i així si voleu conservar Windows (com és el meu cas) i no teniu un disc dur lliure podeu particionar el disc dur de windows i en teoria no perdreu cap informació.


En el cas que sigueu usuaris avançats podeu editar manualment la taula de particions. Aquí podreu triar el disc dur i crear una partició nova pel vostre linux. Però aneu amb compte i si no sabeu el que esteu tocant no modifiqueu res o ho podríeu perdre tot.

Si heu seguit tots aquests passos amb èxit la darrera pantalla serà només de confirmació. Una estoneta més i sereu ja usuaris de linux.

Rally trophy [el teu scalextric]

22.12.06

Avui us porto un joc d'scalextic. Sí, potser és que entrem en festes i ens ve la nostàlgia de les joguines de tota la vida.

Com si fosim nens petits, haurem de muntar la nostra pista a mida. Un cop acabada la carrera de ports, pont i camins (o com es digui), comença el joc! És el moment de divertir-se. És el moment de demostrar el tacte que hem adquirit després d'anys i anys de barallar-nos amb els petits i simpàtics cotxes.

Dos cotxes diferents per als dos jugadors que poden participar.

Carta al Pare Noel, Santa Claus, Santa, Sant Nicolau i altres...

Estimat Papa Panxacontent,

entre tu i jo, i ara que no ens sent ningú, tu ja saps que jo sempre he cregut en tu. Fins i tot quan aquells yankies et van fer el canvi de look al estil Coca Cola. Per cert, t'has plantejat recobrar el teu color normal com quan feies els anuncis aquells d'amena?

Aquells tres Kings i els seus camells, que sempre et demanen licor i xocolata i al final només et porten mitjons, colònia i coses d'aquestes.. Així que aprofito per passar-te a tu la llisteta de rigor. Ja saps, com sempre, si no ho tens a temps (sé que vaig un pel tard) m'ho envies per missatger, que ja pago jo els ports!

L'altre dia em va caure la càmera. Sip, ja sé que no debia ser culpa d'això.. però segur que si hagués dut un Gorillapod això no hauria passat. Amb l'animalò aquest, la meva càmera segur que pot pujar per les parets, caminar pel sostre, penjar-se de les làmpares i no perdre's ni una sola imatge de l'esperit nadalenc de casa. A més, ara que ve el fred, segur que el Gorilla no s'arronsa en els moments complicats. Decidit, crec que és el complement ideal!

Però aquest any el fred ha vingut de cop i sense avisar. I a l'ordinador fa fred. Però segur que amb unes sabatilles escalfapeus USB això no em passaria.. Tindria dues posicions de temperatura i interruptors independents per a cada peu que dius, per què vull escalfar més un peu que l'altre?. A més ara també les fan grisas.. així quan vagi amb el portàtil les podré dur a joc.

Sí, sí.. ja ho sé.. però es que aquests dies estic passant molt de fred. I ja que anem de gadget en gadget, doncs per què no lligar-te les mans a l'ordinador perquè no escapis mai? escalfar-te també les mans amb l'altre port USB lliure? Un regulador de temperatura per cada mà i dues posicions per regulador fan quatre mans?? Ara parlant en serio, els guants es poden desconectar i els pots dur pel carrer, o bé amb els dits tallats o bé amb els dits coberts!! Realment fan patxoca!

Però si encara no saps què comprar-me.. no et trenquis les banyes, segur que és molt més fàcil del que et penses. Algun llibre que no tingui (que en tinc pocs), d'alguna temàtica que em pugui apassionar (sóc molt previssible) per a omplir la llibreria de casa meva. Tranquils, teniu temps!! que encara no hem posat la primera pedra.

P.D. Si em vingués alguna cosa més al cap ja et passaria un FAX.

Can't buy me love (The Bealtes)

21.12.06


CAN'T BUY ME LOVE (The Beatles)

Can't buy me love, love
Can't buy me love

I'll buy you a diamond ring my friend if it makes you feel alright
I'll get you anything my friend if it makes you feel alright
'Cause I don't care too much for money, money can't buy me love

I'll give you all I got to give if you say you love me too
I may not have a lot to give but what I got I'll give to you
I don't care too much for money, money can't buy me love

Can't buy me love, everybody tells me so
Can't buy me love, no no no, no

Say you don't need no diamond rings and I'll be satisfied
Tell me that you want the kind of thing that money just can't buy
I don't care too much for money, money can't buy me love

Can't buy me love, everybody tells me so
Can't buy me love, no no no, no

Say you don't need no diamond rings and I'll be satisfied
Tell me that you want the kind of things that money just can't buy
I don't care too much for money, money can't buy me love

Can't buy me love, love,
(Can't buy me) love

Kit de supervivència

20.12.06

Avui ja ha arribat l'esperadíssim calendari de dinars, sopars i altres afegits. Allò de dinar a casa de nosequí, sopar a casa de nosequants, reis a casa d'aquells dallones i cap d'any allà on ja sabem. Per sort la llista és prou assequible i crec que podré portar-ho prou bé.

Com que no sóc gaire d'aquestes coses ja hi vaig preparat, no oblideu dur a sobre el super Kit de Supervivència familiar!!

El gratacels més alt del món

Us heu preguntat mai quin és el gratacels més alt del món?

Doncs aquí en tenim un bon exemple.. a més, sempre podeu contribuir en fer-lo una miqueta més alt (bé.. ja no..). No us ho perdeu, és realment entretingut. Feu-li una ullada!

Un Pilar

Qui no diria que aquest dibuix l'ha fet un casteller?

Doncs res més llunyà de la realitat. Avui he trobat aquest dibuix a un web de petites il·lusions dibuixades.

Ja deien que gaudí inspirà alguna de les seves obres en les construccions humanes dels "xiquets", així que no ens hauria de sorprendre trobar representacions com aquesta. Però no deixa d'intrigar-me que algú tant llunyà al món dels castells pugui reproduïr d'aquesta manera la técnica del pilar en tots els seus sentits.

P.D. Per coneixer més sobre els seus dibuixos estil Escher, o contactar amb l'autor, no deixeu de visitar aquest altre web.

11 de setembre del 2030, l'Armagedon!!

18.12.06

Per primer cop en l'història, un grup de científics de la Unió Astronòmica Internacional (IAU), han fet pública una data exacta per a la col·lisió d'un asteroide amb el nostre planeta.

Apunteu a les agendes perquè exactament el dia 10 de septembre del 2030 no seria un bon dia per a anar a passejar. Segons tots els indicis, l'asteroide (anomenat 2000 SG344) te una probabilitat entre cinc centes de creuar-se en el nostre camí. Segons sembla aquest és un número realment preocupant.

De ser així el xoc podria arribar amb una força 100 cops superior a la bomba atòmica que va esborrar dels mapes geogràfics Hiroshima per situar-la als mapes històrics...

Ja fa dos anys que es va predir un impacte similar pel 2028 i al poc temps es va haver de rectificar, així que aquest cop els estudiosos no han volgut tornar a ficar la pota i han doblat l'investigació abans de fer-ho públic.

És el primer cop que es fa pública una aproximació tant exacta. Fins ara es parlava de provabilitats d'una entre un milió.. Probablement es tracti tant sols de ferralla espacial, i parlen de la possibilitat de que es tracti d'un coet de l'era de la missió Apollo.

Els nens ja no venen de París :(

Avui he quedar realment BOCABADAT. Evidentment, ja sabia que la societat s'està modernitzant a passes de gegant. És clar també que la canalla avui en dia ja no són com eren abans, els temps canvien...

Suposo que perquè mai m'he hagut de plantejar com explicaria a un fill o una filla d'on venen els nens petits, mai he trobat una resposta dins meu. Però ara no puc parar de donar-li voltes a quina és la millor manera.

A mi mai no m'ho van explicar, però segur que si ho van fer no va ser així.

Projecte linux (II)

17.12.06

Anem per pams. De moment ja vaig comprovar que l'error gràfic amb els nous live CD's d'Ubuntu era causat per la tarja gràfica nVidia. La sol·lució, de moment, va ser desmuntar-la. En un futur ja intentaré instal·lar drivers.


Avui doncs, he fet una ullada al nou Ubuntu the Edgy Eft i al corresponent Kubuntu. Els responsables de la distribució s'han compromès a fer públiques dues versions cada any i, a diferencia d'altres programes, les diferencien amb un nom clau que acompanya a la numeració de la versió. La versió ve definida per dos números. Edgy Eft és la versió 6.10 corresponent a l'any i més en que va fer-se pública (any 2006, mes 10).

Com ja havia dit, la meva experiència amb Ubuntu es remonta ala versió 5.04 the Hoary Hedgehog i des de llavors no havia sabut gaire cosa nova. La primera novetat ve en la descàrrega de l'ISO. La versió Hoary comptava amb un doble CD, en un trobavem el Live CD i en l'altre el CD d'intal·lació. La versió Edgy es presenta en un sol CD amb una versió executable i instal·lable del sistema operatiu. De manera que per a instal·lar cal arrancar l'ordinador ja amb Linux.

Podeu descarregar-vos la versió UBUNTU 6.10 The Edgy Eft aquí.
Demanar a casa vostra CD's d'UBUNTU 6.06 Dapper Drake aquí.
Descarregueu-vos la versió de KUBUNTU 6.10 The Edgy Eft aquí.

Com que demanar-los a casa, tot i ser TOTALMENT GRATUÏT, triga un parell de setmanes o tres, us recomano que descarregueu l'ISO que a més la descarregues realment ràpid.

De moment he trastejat les dues versions i he de dir que m'han sorprès positivament totes dues. Ubuntu ha fet un canvi de look increible des que el vaig conèixer.. i Kubuntu és molt pràctic i també té una imatge molt cuidada. He fet servir Firefox i Gaim a Ubuntu i Konkeror i Kopete a Kubuntu. I tot i que pensava que em convenceria més la primera combinació (doncs ja els havia fet servir a windows) al final Konkeror i Kopete han resultat també molt còmodes i pràctics. Tot i que encara no entenc la part purista dels KDE, em sembla que un cop ho tingui tot instal·lat tornaré al meu Firefox de tota la vida en detriment del Konkeror...

Primeres captures de pantalla:

Oblidant paraules

L'esquer serveix per a pescar peixos, quan el peix és pescat l'esquer s'oblida. Un cep serveix per a caçar conills. Quan els conills son caçats el cep és oblidat. Les paraules serveixen per a expressar idees. Quan les idees son adquirides, les paraules son oblidades. On puc trobar un home que hagi oblidat paraules? Amb ell és l'únic amb qui vull parlar.

- Chuang Tzu -

Diferències entre Mac Os X i Windows Vista

Mentre tot el món coincideix en que Microsoft no ha fet res més que robar les idees de Mac Os X, i que el nou Windows Vista no fa res que no fes Linux amb la meitat de recursos fa mesos, el columnista del New York Times, David Pogue, ens porta un video amb proves de que això no és veritat.

Mac Os X i Windows Vista NO ÉS EL MATEIX.


Projecte linux (I)

16.12.06

Fins ara el meu contacte amb linux ha estat lleuger, degut a la manca de temps en estavellar-me més d'un cop amb un sistema prou quadrat. Després de provar un temps algunes distribucions i tenir instal·lat al meu pc personal l'Ubuntu durant un temps, vaig tornar a Windows decepcionat amb mi mateix per no haver-ho aconseguit. Ara l'intenció és no fer-se enrere..


Darrerament he estat investigant i decidint. De nou, les distribucions del multimilionari africà Mark Shuttleworth han estat les escollides.

Ubuntu és un sistema operatiu basat en Debian i amb Gnome com a escriptori per defecte. Shuttleworth va crear l'empresa Canonical que seria l'encarregada de suportar el pes econòmic d'Ubuntu. La filosofia és crear un sistema operatiu prou potent i atractiu per a arribar al màxim públic possible, distribuir-lo gratuïtament i subsistir econòmicament gràcies a la venta de serveis i suport tècnic.

Ubuntu però, també permet l'utilització d'altres escriptoris molt coneguts com ara KDE (Kubuntu) o Xfce (Xubuntu). Personalment m'he decidit a triar Kubuntu perquè és l'escriptori que conec més similar a Windows (i per tant més familiar), perquè com a membre de la família ubuntu gaudeix d'una comunitat molt àmplia i perquè permet la realització de la majoria de feines sense haver de recòrrer al usuari *root.

Els darrers dies he investigat i aconseguit instal·lar, a un portàtil, Kubuntu pel camí més complicat. Vaig instal·lar Ubuntu The Hoary Edgehog i actualitzar-lo fins al dia d'avui. Després vaig instal·lar a mà KDE resultant-me un bonic Kubuntu totalment funcional però amb una barreja de programes Gnome i KDE.

Després de desmuntar la meva tarja nVidia (que em sembla que era la que ocasionava el meu problema gràfic alhora d'intentar veure la darrera versió de Kubuntu) em disposo a tornar a començar, aquest cop al meu ordinador personal i amb vosaltres com a còmplices. Així potser aconsegueixo que tots conegueu una mica més al petit pingüí, i qui sap si ajudo en un futur als que busquen via google una petita ajudeta.

De moment no us carregaré amb més paraules noves. S'obre el torn de preguntes.

*[A linux tens un accés molt més ampli al teu sistema operatiu que no pas en Windows i per això la majoria de sistemes linux limiten les funcions d'usuaris, sent root el superusuari que tot ho pot fer]

Cantaloop (Us3)

15.12.06


CANTALOOP (Us3)

Ladies and Gentlemen
As you know we have something special for you
At Birdland this evening
A recording for Blue Note Records

Yeah, yeah, yeah - what's that? Diddi-diddi bop
Funky funky - yeah yeah - diddi-diddi bop
How 'bout a big hand now?
Wait, wait a minute

Groovy groovy
Jazzy funky pounce bounce dance
As we dip in the melodic sea
The rhythm keeps flowin, it drips to MC
Sweet sugar pop, sugar pop rocks it pops ya
Dont stop till the sweet beat drops
I show and prove as a stick in move
Hear the poems recited on top of the groove
Smooth, mind, floating like a butterfly
Notes start to float, suttle like a lullabye
Brace yourself as the beat hits ya
Dip trip, flip fantasia

Yeah, yeah, yeah - what's that? Diddi-diddi bop
Funky funky - yeah yeah - diddi-diddi bop

Feel the beat, drop, jazz and hip hop
Drippin in the dome and mix is on the lock
Funk and fusion, a fly illusion
Keeps ya coastin on the river we cruisin
Up down round and round, round the found
But nevertheless ya gots to get down
Finesse the freak, thru the beat so unique
Ya move your feet, the sweat from the heat

Back to the fact I'm the mack and I know that
The way I kick the rhymes, some would call me a poet
Funky flowin goin on with the sweet sound
Caught in the groove in Fantasia I'm found
Trip the tour upon the rhymes they soar
To an infinite height to the realm of the hardcore
Here we go off I take ya
Dip trip - flip fantasia

Jump to the jam, boogy woogy jam slam
Bust the dialect I'm the man in command
Come flow with the sounds of the mighty mic masta
When I rhyme on the mic I bring a sucka disasta
Beaucoup bucks and I still rock Nike
With the razzle dazzle star I might be
Scribble scrabble on the microphone I babble
As I flip the funky words, into a puzzle
Yes yes yes, on and on as I flex
Get with the flow words manifest
Feel the vibe from here to Asia
Dip trip - flip fantasia

C'mon get me more of that funky horn

I've found it - at last - put it on

Yeah, yeah, yeah - what's that? Diddi-diddi bop
Funky funky - yeah yeah - diddi-diddi bop ....

I don't like moonday

Realment és "fastidiós" llevar-se d'hora cada dia per a anar a treballar. Avui el despertador no ha sonat i he fet tard.. així que he recordat que tocava actualitzar l'horari. El problema mai és llevar-se d'hora, sinó saber que mentre tu estàs treballant algú altre està encara al llit, allà on tu podries ser.

El més curiós de tot plegat és veure que fins ara MAI ha superat l'hora de retràs i es que potser aquest és el límit virtual de permissivitat..

Aquest cop els números són 295 minuts en deu dies.. o el que és el mateix, quasi cinc hores de "vacances" en deu dies.

Humping Dog

Ni robots, ni coses rares, he trobat el dispositiu definitiu! l'accessori indispensable!!

Si ets d'aquells que volen trencar amb les normes, si has pensat algun dia que et vols "follar a la vida", o si simplement ets un esperit divertit i mofeta, el Humping Dog és la teva joguina. Es tracta d'un dispositiu USB que no serveix per guardar arxius, ni per reproduir MP3, no fa trucades telefòniques, ni puja ni baixa escales. No!!

El Humping Dog és un gosset USB que es folla al teu ordinador. Simple i llanament.

Oasis vs Green Day

13.12.06

Regirant el bagul de les cançons del web he anat a trobar aquesta curiositat. No me'n puc estar de fer-vos partícips doncs trobo que està molt ben fet amb una comparació molt ben buscada. Tots coneixíem la mítica Wonderwall dels Oasis quan al escoltar The boulevard of broken dreams dels Green day ens va venir alguna cosa al cap. Però qui anava a dir que, dedicant-li una mica més de temps, dos temes tant singulars acabarien així? Escolteu i jutgeu.

Música lliure

Avui llegia això a Lady Pain i, incapaç de expresar-ho d'una manera més explícita, m'he decidit a enganxar-vos un pedaç. De totes maneres, no perdeu l'oportunitat de llegir l'article sencer.

Día tras día veo anuncios, escucho comentarios, leo mentiras, que indirectamente, me aluden a mí y a todos nosotros llamándonos piratas, o lo que es peor “ladrones”. Tiene narices que sean precisamente ciertos organismos los que se atrevan a llamarme a mí ladrona. Para aquel que aún no lo tenga claro, lo único ilegal en el negocio de la música, es copiar música y venderla después (o sacar beneficio económico de ello de cualquier otra forma, lo que en términos jurídicos viene a llamarse “lucro”)..

- Lady Pain -

Permís d'obres OK, propera estació HIPOTECA!

12.12.06


Sí!! Sí!! Sí!!! Cada dia estic més a prop de poder veure aquesta escaleta feta realitat!

Avui, després de SET MESOS!! i d'una primera decepció, al final ha arribat la carta!! JA TINC PERMÍS D'OBRES!!! Això sí, la carta, com no, adjunta els honoraris d'aquells xupasangs de l'excel·lentíssim. I es que aquí cobra fins i tot qui està assegut al seu despatx. Així que, a partir d'ara, s'accepten donatius.

Com que em sembla que no en rebré gaires, tranquils que aquestes setmanes tocarà anar a plorar als bancs en busca de la tan temuda HIPOTECA.

Seguirem informant...

L'ocell imitador

11.12.06

Un dia vaig trobar aquest vídeo i vaig quedar bocabadat. Després de dedicar un temps a la investigació he descobert que el que veureu a continuació sembla ser totalment real.

Menura novaehollandiae és també conegut amb el nom d'au lira (Lyretail or Native Pheasant). L'au, també d'origen australià, acostuma a córrer entre les branques i sobre les roques, en zones de selva tropical. Es tracta d'un ocell tímid que, a l'estil del gall d'indi, desplega les plomes de la cua en època de zel.

Fora d'això, és anomenada Lyrebird gracies a la característica que la ha fet més famosa. L'au lira és espectacular imitadora capaç, no només d'imitar el cant de més de 15 espècies d'aus sinó també part dels sons que han ocupat el seu espai vital.

A aquest vídeo podem comprovar com l'animal ha aprés a imitar sons nous, com el de la càmera de fotos dels paparazzis de la natura o la temible motoserra talla-boscos. Comentaris incrèduls al lloc de sempre!

Renovar-se o morir

La dita popular ja ho deia, "renovar-se o morir".


El petit poble polonès de Koniakow, tradicional per les seves avies expertes en l'art del ganxet, estovalles, tovallons i altres elements típics de la zona, ha vist com el negoci del ganxet queia inevitablement, i amb ell una part important de l'economia del lloc.

És per això que algú amb una important visió de futur va optar pel negoci de la roba íntima femenina. Abans que se'n adonessin, el negoci ja anava sobre rodes, i els articles antiquats de la iaia maria van convertir-se en tangues, sostenidors, tops, samarretes...

El negoci ja compta amb una botiga online, a la que per un preu mòdic podreu fer que la vostra noia us estigui agraïda per sempre. Sí, sí, he dit mòdic i no és conya, doncs per poc més dels dotze euros que et cobrarien a la botiga de torn, podràs obsequiar a la teva estimada amb una peça feta a ma.

Bé.. no es que vulgui fer publicitat, però ara que ve nadal ja sabeu en què gastar els calers, per "ella" i per vosaltres!!

Ensopegar amb la mateixa pedra

8.12.06

Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix.

-Albert Einstein-

Heli Attack 3

Heli Attack 3 és un joc tipus plataformes al més pur estil Metal Slug, tant estil de joc com en aspecte gràfic.

En aquest cas controlem un militar que es veurà atacat constantment per helicòpters que es convertiran en el seu més gran mal de cap.

El joc compta amb uns gràfics excel·lents i una bona jugabilitat. La primera fase és una introducció que ens guia per la configuració de les tecles per fer-nos acostumar al sistema de joc.

Pels que us faci mandra passar el primer nivell us avançaré que les tecles de control de moviments són "awsd" mentre que el punt de mira el farem servir amb el ratolí com si fos un joc en primera persona.

Banyera o plat de dutxa? BANYERA!!

7.12.06

Ara seria el moment ideal per relaxar-se una mica. Arriba setembre i...

Ens pasen la lletra de l'asegurança
Arriben les comisions de la VISA
Rebem les multes de les vacances
Ostres! el prèstec!
Els llibres dels nens
La roba dels nens


i d'aquí a quatre dies...

Els regals de nadal
Reis
Dinars i sopars familiars
Corre que t'has deixat el regal de la sogra!
La revisió del cotxe

Diuen que aquesta banyera és tot un centre de Spa en un. Ara que hem tastat el que és un bon Spa si me'n aconseguiu una us puc fer una valoració objectiva. Aire, temperatura, onadetes i bona companyia.. Mmmm encara dubtes que ara és el moment de relaxar-se? Jo només dubto si posar l'article a la llista de Wishlist o a la de caseta. Opinions als comentaris, please!

Hotel Californai (Eagles)



HOTEL CALIFORNIA (Eagles)

On a dark desert highway,
Cool wind in my hair,
Warm smell of coletus
Rising up through the air,
Up ahead in the distance
I saw a shimmering light,
My head grew heavy and my sight grew dim,
I had to stop for the night.

There she stood in the doorway,
I heard the mission bell
And I was thinkin' to myself :
"This could be heaven and this could be hell"
Then she lit up a candle,
And she showed me the way,
There were voices down the corridor,
I thought I heard them say

Welcome to the Hotel California,
Such a lovely place, Such a lovely face
Plenty of room at the Hotel California,
Any time of year, You can find it here

Her mind is Tiffany-twisted,
She got the Mercedes Benz,
She got a lot of pretty, pretty boys
she calls friends
How they dance in the courtyard,
Sweet summer sweat
Some dance to remember,
Some dance to forget

So I called up the Captain
"Please bring me my wine"
He said, "We haven't had that spirit here
Since nineteen sixty-nine"
And still those voices are calling from far away,
Wake you up in the middle of the night
Just to hear them say:

Welcome to the Hotel California,
Such a lovely place, Such a lovely face
They're livin' it up at the Hotel California,
What a nice surprise, Bring your alibis

Mirrors on the ceiling,
The pink champagne on ice, and she said:
"We are all just prisoners here,
Of our own device"
And in the master's chambers
They gathered for the feast,
They stabbed it with their steely knives,
But they just can't kill the beast

Last thing I remember, I was running for the door,
I had to find the passage back to the place I was before,
"Relax," said the night man, "We are programmed to receive,
You can check out anytime you like... but you can never leave"

La armada espanyola

Ni Navy Seals, ni US army, ni la legió, ni polles en vinagre!!

Avui en dia, amb la modernització de l'exèrcit, em quedo amb la gran armada espanyola, sí senyor! això és profesionalització, això és tècniques de guerrilla, això és l'art de la defensa!!!

Renfe i el senyor del Moral

5.12.06


powered by ODEO


ESCOLTEU TOT L'ARXIU ABANS DE SEGUIR LLEGINT!!!

L'altre dia vaig rebre un e-mail amb un arxiu mp3 amb una suposada entrevista a un responsable o portaveu de RENFE a Catalunya. Normalment no hi paro gaire atenció però venia d'una persona en qui es pot creure.. així que li vaig dedicar una estoneta (l'arxiu durava uns 11 minuts).

Durant l'entrevista un teòric "Señor del Moral" deixava caure perles com ara..

"RENFE funciona en toda España y sólo tiene problemas en Catalunya
¿Es que los catalanes son diferentes?"

"Aquí las personas son especiales?"

"Que se quieren quedar cercanias? se lo quieren quedar todo?"

"Que se piensan que van a hacer ustedes si no saben por donde empezar?"

"España somos todos!!"

"Yo destacaria que el problema és de la gente y concretamente de ustedes, los catalanes"

"Ustedes solo quieren el dinero, el dinero, el dinero"

Després de sentir declaracions com aquestes hi ha hagut la resposta massiva de molts catalans indignats. I avui llegeixo que tot era una broma del programa "Versió RAC1" dirigit pel Toni Clapés. El senyor del Moral era l'incombustible Xavier Deltell. Sembla ser, a més que el gag ja s'havia fet un mes abans sense tant rebombori, però el fet de que hagi saltat a la xarxa ha creat cert enrenou que encara ara s'intenta aclarir.

Alguns detalls més al blog dels oients del programa.

El més preocupant de tot és que una broma com aquesta es faci tant creible, senyal que no és la primera escena d'aquest estil que hem viscut tots i cada un dels indignats catalans, no?

F1 peça a peça

L'artista alemany Paul Veroude es trobava a casa, tranquilament, avorrit, quan de sobte va pensar "i si desmunto un F1 peça a peça i el penjo del sostre de l'habitació?? així.. per passar l'estona". I com que l'art és així de curiós i abstracte, la proposta va arribar a les portes de Gary Savage, sub-director tècnic d'Honda que van pensar "no hi ha collons" "This is a combination of engineering and sculpture - if you did it as a picture it would be very attractive but as a 3D thing it is even more stunning. It shows off our car in a very exciting and innovative way."


Després d'acabar amb tot el fil de pescar de l'Europa de l'Est i de trencar la relació amb la seva dona, gos i peixos de colors varis, de dedicar grans esforços i moltes moltes hores, va aconseguir la seva fita, penjar les 3200 peces que composen el monoplaça anglès. Jeff Dodds, cap de marketing de l'equip anglès va declarar "mira! aquest més cobraré el doble havent fet la meitat de feina, quan hi tornem?" "The first time we saw View Suspended, we knew it would be perfect for the London Motor Show. It's creative, imaginative and a must see for visitors to the Honda stand. I can't think of a better expression of Honda's passion for F1 and engineering."

No deixa de ser curiós que fora de temporada de F1 us endolli una noticia absurda al respecte, però preneu-vos-ho com un premi pels vostres ulls.

Add em up [suma per a restar]

4.12.06

Feia dies que no us feia trencar el cap, oi?

I es que això dels puzzles i els colors encara s'havia quedat curt. Així que tornem als números i ho fem amb aquest nou joc.

Add em up és un joc matemàtic divertit però complicat alhora. Es tracta de col·locar el número que ens marquen tenint en una casella en blanc per aconseguir esborrar la resta de números de la pantalla. Però no us ho posaré tant fàcil, no!! Els números només s'esborraran si totes les caselles que estiguin en contacte amb el número col·locat sumen aquest número.

  • Bé.. m'explico. Per a esborrar els "4,5,9,7" de la pantalla hauríem de situar a la seva cantonada el número 5. Si us hi fixeu, 4+5+9+7=25. Què us sembla? acceptem el repte?

Cavallerositat

Disculpen si les llamo caballeros, pero es que no les conozco muy bien.

-Groucho Marx-

Losing my religion (REM)

2.12.06



LOSING MY RELIGION (R.E.M. Rapid Eye Movement)

Oh, Life, is bigger
It's bigger than you
And you are not me
The lengths that I will go to
The distance in your eyes
Oh no, I've said too much
I set it up

That's me in the corner
That's me in the spotlight
Losing my religion
Trying to keep up with you
And I don't know if I can do it
Oh no, I've said too much
I haven't said enough
I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try

Every whisper
Of every waking hour, I'm
Choosing my confessions
Trying to keep an eye on you
Like a hurt lost and blinded fool, Oh
Oh, no, I've said too much
I set it up

Consider this
Consider this
The hint of the century
Consider this
The slip, that brought me
To my knees, failed
What if all these fantasies
Come, flailing around
Now I've said, too much
I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try

But that was just a dream
But that was just a dream

That's me in the corner
That's me in the spotlight
Losing my religion
Trying to keep up with you
And I don't know if I can do it
Oh no, I've said too much
I haven't said enough
I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try

But that was just a dream
Try, cry, why, try
But that was just a dream
Just a dream, just a dream... dream

Re-Re-Pop-Art [la febre continua]

I fins aquí arriba la meva creativitat. Forçar la màquina no fora bo. Així que després d'uns esforços per rinxolar el rinxol (altrament conegut com "rizar el rizo") he decidit que aquests serien, de moment, els últims pops que sortissin del meu Paint. Per a queixes, al·legacions o donacions privades podeu fer servir els comentaris!

Aquí arriba el simple Pop de Mira:

El forçat Popó no el:

Hi ha un Pop dedicat al Banderas.. Pop-Z:

I les dues joies de la corona.. us presento a Jason Pop i DarthPop! uns mites del cinema!: