El mòbil al teu canell

29.3.07

La meva mòbil-dependència ha fet que, darrerament, no em calgui dur rellotge. Quan vull saber l'hora trec el mòbil. Quan vull mirar l'agenda trec el mòbil. Quan vull matar el temps al metro o al wc trec el mòbil. Però t'imagines fer al revés?

SMS Technology Australia ha llençat a la venta el que diuen que és el mòbil més petit del mercat. Però el més curiós és que no és un mòbil sinó un rellotge.

L'M300, que és com li han dit, és tribanda, ve amb una pantalla OLED en color d'1,01 polsada, GPRS, agenda de 99 números, 64 megues de memòria, reproductor MP3 i adaptador USB.

Al seu web ja amenacen amb l'M501 tot i que encara no se'n sap res al respecte. Esperarem a veure amb què surten ara.

De professió lampista!

Sense il·luminats el món seria més fosc.

- Efren Garcia -

Pedra, paper...

27.3.07

Janken o Jakenpo és el nom japonès que rep el joc aquí conegut com a "pedra, paper o tisores". A països com el Brasil o Perú encara se l'anomena amb la nomenclatura japonesa degut a que el van importar directament dels immigrants japonesos.

És curiosa l'importància que pot arribar a tenir aquest joc aparentment trivial. Gràcies a Kirai.net descobreixo que fins i tot existeix un campionat del món.

Fins aquí podria semblar un simple joc, però després segueixes llegint i arribes a Juegos de ingenio... i llegeixo que, a part de ser un joc divertit també és una eina importantíssima. Sí sí! heu llegit bé! IM POR TAN TÍ SSIMA!!

Un jutge molt catxondo va fer realitat aquells desitjos inconfessables de tot magistrat. Davant d'un absurd plet va escollir la solució salomònica. En aquest cas no es tractava de tallar un nen en dos, la decisió va ser obligar als advocats a jugar una (1) partida de pedra, paper, tisora, el guanyador seria també el guanyador del judici.

Sembla divertit i curiós.. però i si a més ens hi juguessim els quartos? Sembla ser que una empresa japonesa també en va fer-ne ús en no saber quina casa de subhastes triar. Així doncs, Sotheby's i Christie's s'enfrontaren al Janken. Els primers van triar pedra, per triar! mentre que Christie's va encarregar un estudi que va acabar seguint el consell de dos fills d'onze anys d'un dels seus executius.

Tothom sap que sempre has de començar amb tisores. Pedra és obvi i tisores guanya a paper. Si hi ha empat i s'ha de jugar de nou t'has de mantenir en tisores. Tothom espera que canviïs a pedra.


Christie's va triar tisores i va guanyar la pugna. T'atreveixes tu a jugar?

Roddick vs Pong

Què passa quan ajuntem un gran jugador REAL, amb un gran jugador de FICCIÓ??

Contractes musicals

24.3.07

Com que no tota la culpa la tenen els senyors de la SGAE, avui us enllaço un post d'Enrique Mateu on explica més o menys el que vindria a ser un contracte editorial. El post és llarguet però us recomano que el llegiu en la seva totalitat perquè no té perdició. Que el text, a més, ens arribi de mans d'algú immers totalment al món de la música el fa especialment atractiu.

Llegados a este punto, el batería del grupo, al que todos tienen por “chunda chunda” pero que al final resulta que es el más espabilado de todos, dice que tiene tres preguntas;

-¿Quiere decir que si firmamos contrato editorial cada vez que nosotros toquemos un tema nuestro en directo ustedes ganarán el 50% de los derechos de autor, aunque el disco esté ya descatalogado?

¿Y quiere decir también que nosotros perdemos toda potestad sobre nuestra obra siendo ustedes, desde el momento de la firma, los que deciden si la música del grupo se puede mutilar, versionar a reggaeton o ponerla del revés?

¿Podría darse el caso que ustedes no nos dieran permiso para tocar nuestra música?

Podeu llegir tot el text aquí!

Salvem les balenes!

23.3.07

Avui el meu tercer EPA va cap a Allan Psichobyte, no només per tenir la sort de fotografiar de tant en tant alguna bellesa despampanant o per l'originalitat de les seves paraules (sota d'aquest post li he dedicat una "cita" trobada als comentaris del seu web) sinó perquè avui he descobert al seu web aquesta immensa balena que ha publicat la Societat de defensa de les Balenes i els Dofins.

Si ahir era el dia de l'aigua, avui mirem dins de l'aigua per trobar-nos aquest gran cetaci. A aquest web podreu fer les vostres donacions per aconseguir lluitar contra els caçadors de balenes o fins i tot unir-te al programa d'adopció de dofins. Sota el pretext d'executar un programa d'estudi científic, el govern Japonès mata cada any prop de 400 balenes.

Altres asociacions que també lluiten perquè en el futur seguim tenint animals al món son Greenpeace o el Centre de Conservació Cetàcia de Xile.

Després de la meva samarreta "no a les armes", ja em plantejo un davantal "salvem les balenes", si algú s'anima el meu aniversari és el mes vinent!

El món mai no serà millor?

Si portéssim això de "el millor sempre està per arribar" a la seva conseqüència lògica, això implicaria que el millor MAI arriba

- Allan Psichobyte -

Dia mundial de l'aigua

22.3.07

Avui és el dia mundial de l'aigua.

Mentre Gemma Mengual eleva el nom de Catalunya (o no) al lloc més important de la natació sincronitzada, a la resta del món hi ha molta gent que no té accés a l'aigua potable. Molts us preguntareu què hi podem fer? De moment les nacions unides promouen aquesta campanya any rere any.

Jo poso el meu granet de sorra amb una cançó dels Jarabe de Palo, sé que no ajudarà gaire.. però ara per ara és el que tinc més a mà.

La primavera trompetera (Los delincuentes)

21.3.07

LA PRIMAVERA TROMPETERA (Los delincuentes)

No te pongas triste ni tampoco me rechistes, te acosejo yo
que tires pa’ lante siempre alegre y elegante, escucha esta canción.
Y llevate un cacharro, corre y no te quedes solo.
Llego la primavera con regalos para todos.

Un ventilador, fue el primer regalo,
pa’ que se quiten las nubes grises en los días malos
y que se lleve la basura de los aires contaminados,
pa’ darle fresco a los animales de los documentales
y a esos deportistas que van delante de un león.

La primavera trompetera ya llegó,
ya me despido del abrigo.
Las muchachitas me vacilan con el sol.
Niña vente conmigo y toma, quema la goma
que suelta el aroma pintando el aire de negras palomas

Por los callejones están creciendo muchas flores sin ningún control.
Los coches no andan sus ruedas son calabazas cuando brilla el sol.
Los niños mean en la calle no les hacen falta pañales.
Es todo tan bonito que parece carnavales.

Destornillador y algunos pinceles
para la gente buena sin estudios ni papeles.
Que no exista el trabajo pa’ los hombres y las mujeres.
Que todo el mundo tenga regalos,
los más grandes y los más caros.
Que el arte de mi tierra siempre sea muy feliz.

La primavera trompetera ya llegó.
Ya me despido del abrigo.
Las muchachitas me vacilan con el sol.
Niña vente conmigo y toma, quema la goma
que suelta el aroma pintando el aire de negras palomas

La primavera trompetera ya llegó.
Ya me despido del abrigo.
Las muchachitas me vacilan con el sol.
Niña vente conmigo y toma, quema la goma
que suelta el aroma pintemos el aire de negras palomas.

La primavera trompetera
La nueva rumba pa' tus orejas
La primavera trompetera
Ya llego con los olores de canela
La primavera trompetera
Las flores crecen hasta en el cielo
La primavera trompetera
Pa' los amigos que alli tenemos
La primavera trompetera
Tira p`'lante y quita las penas
La primavera trompetera
Garrapatas en la carretera
La primavera trompetera...

Don't Press

19.3.07

Resistiràs a la temptació?


Un teclat sense tecles

Jo dec tenir algun tipus de mania persecutòria vers els teclats estranys, però es que no passa dia que no em sorprenguin amb alguna extravagància nova.

El TSK-VX7 és un teclat inalàmbric, fins aquí normal, que fa servir tecnologia Touch Sense com els trackpads dels portàtils.

Qui no s'ha trobat amb l'àrdua labor de netejar tot allò que queda entre tecla i tecla del nostre teclat? A bones es tracta només de pels i pols, doncs després de dos o tres cafés amb llet és recomanable canviar el teclat.

Aquest invent funciona amb quatre piles AAA que ens donarà una vida de dos mesos (l'interruptor de PWR fa sospitar que això és tirar llarg) i té tecles especials per a Internet Explorer i altres tonteries. Representa que només funcionarà amb Windows XP i Vista tot i que a la llista de tecles especials ja es parla de Macintosh...

Via: Gizmodo, Akihabaranews.

Lo que tú quieras Oír

16.3.07

Arribats a la meitat del mes del boicot a l'SGAE i altres associacions anti-usuaris, us deixo un dels primers curtmetratges professionals amb llicència Creative Commom.

El curt dura uns 10 minuts (5 sense crèdits i música) del director Guillermo Zapata que tracta la vida d'una noia que ha de decidir si viu la realitat, la ficció o quelcom a cavall entre una i l'altre. "Lo que tú quieras Oír" és una historia d'amor sobre la relació entre la ficció i la realitat.

Nova casa, nou disseny pel blog!

15.3.07

Avui tinc dues noticies.

La primera és que tindré paletes en tres o quatre setmanes. Finalment veurem com ensorren casa dels meus pares comencen a aixecar pisos i pisos d'alçada. Això vol dir molta feina d'última hora. Toca carretejar trastos, buidar el pis que s'ha d'ensorrar i preparar-ho tot per al gran dia.

Aprofitant que avui tinc dia de mudança, i després d'uns quants dies sense tocar el nou disseny de la plantilla pel blog, m'he decidit a fer el canvi en una estona d'aquelles que tenia lliures.

Inicialment el blog havia de tenir tres columnes inferiors per repartir millor tot allò que abans teniem a la columna lateral, però després de detectar-hi problemes alhora de visualitzar-les he decidit suprimir la columna central i deixar-ho amb dues.

AVÍS IMPORTANT: Aquest blog, a partir d'ara es podrà visualitzar correctament amb Firefox, Opera, Konqueror, Seamonkey (que son els navegadors amb que he testejat fins ara). Però pot dur problemes al visualitzar (sobretot la barra de menú del títol) amb Internet explorer (depenent de la resolució de pantalla).

Sincerament, crec que qualsevol restricció d'aquest tipus és una deficiència del meu blog (on hi puc perdre visites) però trobo un pel "sospitós" que l'únic navegador que crea problemes sigui l'IE, així que em despreocupo i animo a tots els usuaris d'aquest navegador a coneixer Firefox, segur que no els defraudarà.

ACTUALITZACIÓ 1: He detectat que el blog té problemes per visualitzar els vídeos del Youtube però encara no hi he trobat solució, així que, per uns dies, haureu de passar sense vídeos. Si trobeu altres errors o voleu dir la vostra, no dubteu a deixar un comentari.

ACTUALITZACIÓ 2: De moment, falsa alarma, sembla ser que és Youtube qui està fora de servei.

Manuel Santillán, el león (Los fabulosos Cadillacs)

13.3.07


MANUEL SANTILLANA, EL LEÓN (Los fabulosos Cadillacs)

El león esta escondido en el callejón,

sabe bien lo que le va a pasar,
entonces saca su revolver y va a disparar.
La policía lo rodea sin tregua,
lo buscan por ajuste de cuentas,
y ese sargento que sin vacilar
abre fuego y le da.

Lo curioso es que antes de morir
el león Santillan pronunció palabras
ante los oficiales que desconcertados miraban
y les dijo:
Queridos enemigos de siempre,
dejo este mundo de dolor
nunca se olviden
que ya toda la gente va hacia el mar.

Van al mar, van al mar
llanto, dolor, sufrimiento
de un pueblo se ahoga en el mar

Lo dijo el león, Manuel Santillan
lo dijo el león, viejo peleador de San Telmo
lo dijo el león, Manuel Santillan el león
lo dijo el león...

Los oficiales que vieron morir a Santillan
abandonaron la institución
nunca mas se supo de ellos,
del caso no se hablo mas
sin embargo por el viejo San Telmo
en un sucio bodegón
dicen que un borracho
murmuro llorando las palabras que eran del león
y cuales eran, Manuel?

Van al mar, van al mar
llanto, dolor, sufrimiento
de un pueblo se ahoga en el mar.

Wifi obert

7.3.07

Alaska amb la música lliure

6.3.07

No fa gaire llegia un article sobre com canviava la vida i com molts es resistien a fer el canvi amb ella. Les tecnologies avancen per facilitar-nos la vida, però molts enlloc d'adaptar-se a aquest avanç, s'encaparren a posar pals a les rodes (en moltes ocasions pel bé del negoci).

Senyors, els temps canvien!

Un clar exemple és el món de la música. Fins ara la radio era el mitjà pel que ens feien arribar els últims èxits i les novetats discogràfiques. Però quines èxits i quines novetats? Ens oferien la llista de les millors cançons o de les que convenia més vendre? Compràvem el que realment volíem o el que ens posaven a la sopa?

Amb les noves tecnologies és més senzill descarregar una cançó d'internet que engegar la radio. Molts grups han aparegut del no res i han triomfat gràcies a internet, pel boca a boca o pel "blog a blog", dieu-li com us agradi més. És aquesta la música que agrada més i no pas la que a les discogràfiques interessa més.

Curiosament, aquests grups s'han autoeditat la seva música i han guanyat molts més diners gràcies als concerts i les gires que no pas pels royalties de les companyies discogràfiques. És curiós veure com ha canviat el panorama musical. On abans teníem un concert cada dos mesos, ara en tenim un cada setmana. Allà on hi havia un sol local amb música en viu, ara es multiplica el nombre allà on vagis. Les discogràfiques veuen impotents com altres aprofiten l'oportunitat? no! enlloc de buscar noves formules per vendre el mateix producte a un preu més raonable es tanquen als despatxos amb els seus buffets d'avocats per evitar que la vida avanci. Per sort, uns quants reivindiquen la llibertat, com és el cas d'Amaral o Alaska.

Bamboom

Com que ja feia dies que no us duia cap joc m'he proposat amargar-vos l'existència amb un d'aquells jocs que fan que estrenyeu les vostres neurones (algun dia m'ho agraireu XD).

El joc és de sistema tipus Sokoban, es tracta de dur cada una de les figures al seu lloc. Piloteta vermella a casella vermella, piloteta groga a casella groga..

Només hi ha un petit inconvenient, les boles seran seleccionades per ordre. Així, la vermella la podrem tenir seleccionada sola, però la groga només junt amb la vermella i així endavant.

Sealand

5.3.07

El famós grup hacker suïs Pirate Bays està estudiant comprar la micronació de Sealand. Sealand va ser una plataforma naval anglesa d'uns 550 metres quadrats situada al mar del nord declarada micronació, amb les seves pròpies lleis i casa reial.


Fugint de la justícia del seu propi país i d'altres com els Estats Units, Pirate Bays ha engegat una campanya de recaptació de fons per comprar una micronació (l'últim recompte era de més de $20.000). Les negociacions amb Sealand van començar el dia 15 de gener (amb un preu de sortida de £65M) però van ser interrompudes de sobte, senyal, segons el grup pirata, del poc interès en la seva venta.

El plan B, que ja estudien, és comprar alguna petita illa i declarar-la nació. En aquest ordre, Ladonia podria ser el lloc triat per l'organització per muntar la major font de BitTorrent del món. Fent la teva aportació Pirate Bays t'ofereix alta velocitat d'accés d'internet i un lloc sense lleis de Copyright.

P.D. El millor de tot és veure els escuts i les famílies "reials"..

Març mes del boicot a la SGAE

2.3.07

Seguint l'exemple de Gizmodo, i la versió de Gizmodo Espanya, aprofitarem el més de març per fer boicot a SGAE.

Atenció que ara la diré ben grossa (senyors de la SGAE, prenguin nota). Jo defenso la "pirateria"!! Sí, com ho sentiu!

Jo era un pobre il·lús que des que vaig cobrar el meu primer sou vaig començar a comprar música. No era un comprador compulsiu, doncs el preu del CD no és precisament barat. Però això es va acabar quan els senyors de la SGAE em van cobrar el primer canon per pirateria en els meus CD's verges. Per què havia de pagar jo un canon de pirateria si no piratejava? I, donant la volta al tema, si estic pagant per una cosa que no faig servir estic perdent el temps, no? Així doncs, ja que pago un increment del preu dels meus CD's verges per piratejar, pirategem, no?

Cobrant-nos aquest canon, els senyors de la SGAE ens estant titllant a tots de pirates! Fa un temps vaig llegir que a un usuari de Linux li van tornar la part del preu del seu portàtil que pertanyia al sistema operatiu en demostrar que ell no en feia us. Ara jo pregunto, si porto els meus CD's verges amb copies de sistemes operatius Linux, amb programari lliure, amb fotografies fetes amb la meva càmera de fotos, em tornaran la part de "l'impost revolucionari" que es fiquen a les seves butxaques? Si algun llegeix això un advocat m'agradaria que em treies del dubte. On puc anar perquè em tornin aquests diners?

Si algú trobés una resposta, crec que seria un bon cop a la SGAE i altres associacions similars.. Ara per ara, i tenint la sort de viure relativament prop d'Andorra, els CD's i altres elements d'emmagatzament els treure de l'únic país reconegut on el Català és llengua oficial..

El blog més car del món és català!

1.3.07

Ara que el president Maragall ha deixat el seu càrrec potser és el moment de plantejar-nos algunes coses.

Estem a l'era dels blogs. Qui més qui menys navega cada dia per uns quants, i qui més qui menys en té un o coneix a algú que en té. Per això, el "president" no podia deixar passar l'oportunitat de contactar amb la gent jove. Així que va decidir obrir el seu propi blog.

El primer dia, com nen petit amb joguina nova. Maragall va prometrer escriure-hi setmanalment, reflexions del president online. Però com a tots els blogs, un dia te'n adones que no tens temps o et manca la motivació. El problema però és que aquest blog el vam pagar tots i no ho vam fer a gaire bon preu. 21.000 euros va costar fer que en Pascual tingués el seu propi blog. Aquests 21.000 euros dividits pels 14 comentaris que va publicar el fan el blogger més preciat de la blogosfera amb articles que valen 1.500 euros cada un.

Baixar-te Firefox 2 = 0€
Baixar Gimp (Photoshop gratuït) = 0€
Obrir un compte Flickr = 0€
Copiar el típic video de Youtube = 0€

Perdre 10 minuts de la teva vida = no té preu.
Que ho faci el president = 1.500€/article

P.D. Pels curiosos, a dies d'avui www.presidentmaragall.cat enllaça directament amb el web de la Generalitat de Catalunya.

P.D.2 Doncs Carol té raó, fins fa poc l'enllaç duia a GENCAT, suposo que es deu haver acabat el contracte del domini.