Confessa!

28.6.07

Naan em passa un nou meme. En aquest cas es tracta de confessar 8 secrets "inconfessables".

secret -a



[s. XIV; del ll. secretus, -a, -um 'separat, reservat, secret']


1 adj 1 No revelat a la generalitat, reservat, confidencial, que el qui ho sap no ha de divulgar. Tenir secreta una cosa.

El fàcil és dir allò que tots sabeu (la meva addicció a la tecnologia, als castells, a la fotografia, la música, als jocs online, a internet en general..). Però ens ho volen posar complicat, així que aquí van els meus secrets...

1. En el fons d'aquesta persona tranquil·la i pacient que coneixeu s'amaga una mala llet increïble amb la meva família. Bé, potser no és tant, i segur que ells no s'ho mereixen, però és el que té viure una vida d'estrès com la meva (molts diuen que m'agrada massa això d'anar sempre de cul).

2. M'encanta llegir (tot i el poc temps que em queda per fer-ho) però desconec gran part de l'obra dels grans autors. Potser, amb més temps m'agradaria tenir aquests coneixements, però ara per ara busco en la lectura una vàlvula d'escapament i entrar en els grans autors m'estresa una mica.

3. De petit, molt molt petit, quan tenia quatre anys, vaig robar una figureta de plàstic a un company de classe. Va ser un impuls que no vaig poder aturar, ho vaig negar però em vaig sentir fatal quan em vaig adonar del que estava fent. Crec que després la vaig llençar, potser per por a que me la trobessin o potser pels remordiments.

4. En el fons, si són mimosos i petitons, m'agraden els gats. Però només quan son carinyosos sinó els trobo massa independents i estúpids (algun dia parlarem de gats en un post, jejeje).

5. M'encanten els esports, quasi tots, però cada dia em cansa més el futbol. Per què ha de ser el tema de conversa del dia a dia??

6. M'encanta la música, quasi tota, però no puc amb l'òpera (ho sento Naan). Alguna obra en concret és realment impressionant i segurament parlo molt pel desconeixement que m'omple però ara per ara descarto anar al Liceu a veure una gran òpera (en tot cas una opereta de Mozard??). Apliqueu el mateix amb el Jazz i tot el que quedi m'apassionarà.

7. Tot i el que m'agraden els jocs d'ordinador, la major part dels jocs online que penjo m'acaben avorrint. Hi jugo dues o tres partides i els aparco.

8. M'encantaria ser molt més llençat en general. Potser sóc massa tímid. Tot i així, faig l'esforç per trencar aquesta barrera, qui sap si algun dia ho aconseguiré..

He de confessar que m'ha costat arrencar però un cop t'hi poses, explicar els teus secrets, és divertit i fàcil. Potser ho és perquè sempre explico la meva vida sense embuts. Potser molts cops peco de sincer (i algun cop ho he pagat car) però prefereixo partir creient en la bona fe de la gent i equivocar-me si és el que toca. Si ofereixes sinceritat a la persona que tens al costat implantes una base, unes regles de joc; només depèn d'ell/a trencar-les.

Ara Carol, Lu, Ingrid, Jordi, i els que em deixo sempre.. sigueu-me sincers i expliqueu-me vuit secrets inconfessables!

Deliris de Goshi de dijous, de juny 28, 2007 6 comentaris  

Spa Saga

26.6.07

Spa Saga és un joc curiós, com quasi tot el que fan aquells petits entranyables omnipresents a aquest blog.

Es tracta d'un joc de tir al blanc. Però no una cosa d'aquelles en que un grup de psico-anaguets travessen la pantalla esperant que els foradis amb la teva retallada, no!! En aquest cas hem de lluitar contra la corrupció organitzada, disparant contra el no res, amb una arma de precisió i un ull de vidre que no ens ensenyarà més que un tros de pantalla borrós.

De la nostra habilitat per associar la imatge amb allò que el nostre ull de vidre ens ensenya dependrà que agafem als delinqüents a temps.

Correu perquè el temps compta, no correu perquè cada error el pagueu molt car.

Tot i així, si em doneu a triar, sempre preferiria un altre tipus de spa...

Deliris de Goshi de dimarts, de juny 26, 2007 1 comentaris  

La nit de Sant Joan

23.6.07

Tot el que puc fer, en cinc minuts lliures és...

Venc la meva Qtek 9100

Mai havia pensat que arribaria aquest dia, però les circumstàncies em porten a fer aquesta passa. Últimament estic guanyant una visió de la vida més emprenedora, i si no fas les coses amb decisió potser no les faràs mai.

He decidit vendre'm la Qtek 9100. Li he agafat molt de carinyo, més del que m'hauria imaginat, però estem en època de canvis, i ara li toca a la meva telefonia/PDA/etc..

Així que, si has desitjat sempre tenir una joguina com aquesta però la teva economia mai t'ha permès accedir-hi, ara tens una oportunitat d'or. Per només 250€ (menys de la meitat del que em va valdre fa poquets mesos) et pots endur una Qtek 9100. Amb teclat complert qwerty, càmera d'1,3megapixels, windows mobile5.0. Wifi. Media player. Microsoft office (word, excel...) i tot allò que hi vulguis instal·lar (per exemple, jo sempre hi duc el Tom Tom i un emulador de supernintendo). La possibilitat de fer-la servir tant d'agenda com de telèfon mòbil (Smartphone) podent fer servir una tarja miniSD que et permetrà ampliar fins al parell de gigabytes.

Bé, us deixo que trastegeu i busqueu pels webs (preus, comentaris, etc). Els que em coneixeu ja sabeu que sóc legal així que us animo a comentar-ho als vostres amics i companys. Esta tot novet, fins i tot encara tinc la caixa, no us ho penseu dos cops!

Semblants raonables [1]

20.6.07


Avui, el meu EPA és per Papà Oso, i ja anava sent hora, no?

Bé, el meu regal per a ell i per Mr. Blonde ha estat tant simple com ajuntar l'APOD que en Papà ens va penjar a Sospechosos Habituales amb el quadre de Van Gogh "nit estelada" que va proposar un àgil Mr. Blonde. Tant simple com això? Sí. Què voleu? un, que s'emociona amb poca cosa...

P.D. La fotografia no és trucada sinó que és el que succeeix amb els estels quan intentes fer una fotografia amb super-exposició durant la nit.

Ràfting a 4

19.6.07

Com que la Carol ja ha penjat la foto light dels dies al nord, jo m'apunto la part interessant!

L'endemà del pas obligatori per Caldea, dos atrevits aventurers ens vam posar en mans del destí, lluitant contra els elements per sobreviure a les forces de la natura.

Bé, resumint... que ens vam apuntar a fer una baixada de ràfting.

Tot i que baixàvem només dues persones, els de Ràfting Llavorsí van confiar en nosaltres per fer de conillets d'indies de provadors d'un nou monitor en fase de pràctiques. Així doncs, vam tenir el luxe de baixar el riu dos monitors i dos pringats novells.

Aventatges? molt més lliure, més espai, menys caos, més personal.
Contres? menys pes vol dir haver de remar més.

A canvi, els dos monitors ens van premiar mostrant-nos tots els salts possibles durant el descens. I com no, haviem de fer-ne un parell. El primer des d'un pont, realment impressionant. El segon des de la roca, amb desplaçament frontal inclòs. Sigui com sigui, tota una aventura. Sigui com sigui, llàstima que no tinguem el vídeo dels dos salts, oi?

So visual

Ja fa dies que en Quim em va passar un parell d'enllaços molt interessants. Avui que tinc temps us en presto un.

Visual audio és un d'aquells webs de música interactiva. En aquest cas, movent el ratolí per la zona vermellosa generareu una sèrie de notes musicals que sonaran en l'instrument o instruments que hagueu triat.

A part de tenir una qualitat de so molt bona, s'ha de dir que han triat uns instruments força relaxants i un interface molt amigable. Tot plegat, ideal per relaxar-me en aquella estona lliure després de la feina. Nova feina. Properament us deixaré un post al respecte ;).

La calma abans de...

16.6.07

Després d'uns dies d'inactivitat, tornem a ser aquí. Primer demanar perdó perquè aquest cop no vaig anunciar que marxava de vacances, ha estat tot plegat molt ràpid, així que us haureu de conformar amb els quatre detalls que us poguem donar.

Amb el canvi de feina, al final, han quedat quatre dies d'impàs. Com que no tinc encara garantit que pugui fer vacances aquest any, vam decidir escapar-nos a la muntanyeta en busca de tranquil·litat. I quina tranquil·litat!!

Vam anar a petar a La Guingueta d'Àneu. Sí, jo vaig fer la mateixa cara. Però segur que si us dic Esterri d'Àneu us sonarà més.. o Llavorsí. Bé, us he ficat un mapa perquè no li hagueu de donar massa voltes.

El cas és que resumint... Arribada en plena tormenta elèctrica, nit al cotxe. El poble deu fer com uns 500mt de llarg, amb dos carrils, un de pujada i un de baixada. A aquestes dates, al camping erem una mitjana de tres persones (Carol, jo i l'excursionista del dia). Això és bo perquè no t'has d'esbarallar amb ningú per dutxar-te. Una botigueta al camping d'allò més cara i el primer "super ¬¬" a 4 kilòmetres, a Esterri. Un matalàs inflable "desinflable". Un dia a Andorra, Caldea (també la mar de tranquil entre setmana en ple més de juny). Una baixada de rafting amb dos monitors per a nosaltres sols (tot un luxe). Uns salts al riu des d'un pont i de roca viva. I cap a casa que toca assaig...

Canvis d'aires..

8.6.07

Bé.. (sempre que començo a parlar sense saber com encarar el tema ho faig amb un "bé") Ara fa un parell de setmanes vaig viure el dia que canviarà el meu futur més proper. No no! no he vist la llum, ni vaig tenir una experiència extraterrestre, ni tant sols em plantejo matar a Kenedy. NO! He trobat una feina millor. I quan dic millor vull dir MILLOR.

Com ja sabeu, al blog no acostumo a donar gaires detalls.. però passaré de vestir i despatxar a clients com "Manolo y Benito".




A fer vestir i fer excursions a la màquina del café.. com a "Càmera café".



Així que pensava que el comiat seria més fàcil. Ja fa dues setmanes que li dono voltes i encara no he estat capaç d'escriure un post. Avui és el darrer divendres de feina, demà serà l'últim dia. I les emocions em comencen a col·lapsar. Són cinc anys d'hores i més hores, de discussions amb els clients i amb els que no ho són, però també cinc anys de bromes, alegries, satisfaccions amb cada client. Se'm farà molt estrany marxar i com més s'acosta l'hora més estrany em sento. Sé que he triat bé, però no pararé de donar-li voltes fins que trobi el meu lloc a la meva nova feina.

Són molts canvis i moltes novetats a la meva vida, així que, siusplau, desitgeu-me sort!!

Tintín contra Ramoncín

6.6.07

Tothom sap que Tintín és un jove reporter belga. Tot i així, ningú sap quina edat té, per a quin diari treballa, ningú ha llegit mai un article seu o té idea de com collons es guanya la vida. Tothom sap que Ramoncín és un ja no tant jove músic espanyol. Tot i així…

- Camarada Bakunin -



Nota: Robat literalment d'Halón Disparado, espero que no li molesti al Camarada, simplement ho he trobat GENIAL!

On era en Goshi?

5.6.07


Tot i el poc èxit del primer concurs "on era en Goshi", avui aprofito una fotografia del cap de setmana per provar-ho de nou.

Després de fer un camí inimaginable gràcies a la senyoreta Marta, vam arribar per fi a un poblet molt maco i entranyable de la "Catalunya profunda". Aquest cap de setmana només vam passar per llocs com Terrassa, Esparreguera, Igualada, Masquefa, Valls i el poblet fantasma de la fotografia.

Aposteu per algun lloc?

NOTA: La fotografia és de la Carol, merci!

Poca feina

1.6.07

No hi ha res més ineficaç que fer bé allò que no necessita ser fet.

- Peter Drucker -