e-Goshi.com

Segon dia a Arinsal:

Mmmmmm per què els esmorçars als hotels sempre són tant d'hora?
Primer àpat a l'hotel. Arribem de novatos i ens trobem una noia molt maca que ens dona el bon dia. Un endiumenjat cambrer ens porta fins a la taula i amb exquisita educació ens explica on para tot. És massa d'hora, així que uns croisanets, unes torrades, uns sucs... deixaré el menjar pesat pels altres...

Agafem lo just de l'habitació (cartera, claus, ulleres de sol i poc més). Voliem pujar a pistes d'Arinsal per veure què s'hi podria fer... però quatre núvols ens van canviar els plans. "Podem anar a França i parem al primer poblet xulo que trobem, no?" Dit i fet!

Passada la frontera trobem aquell típic cartell "Toulouse 198km". "I si anem a Toulouse??!!", "Anem a Toulouse?!!", "va, anem a Toulouse!". Els ulls il·luminats per moments!

I és que unes vacances sense bogeries no poden ser unes bones vacances. Així que cap a Toulouse que hi falta gent! Aparquem i el primer que veig és l'indicador cap a "Gare Matabiau" i el nom em sorprén. Tant de temps preguntant-nos què volia dir Matabiau cada cop que sentiem la cançó de Zebda i anar-ho a descobrir just allà!
La Gare Matabiau és una importantíssima estació de tren a l'estil de Sants, on s'ajunten les estacions de tren i d'autocars.

La ciutat, preciosa! Els carrers, la gent, la barreja d'estils. La tornada eterna quan no tens un trist mapa del país.