e-Goshi.com

A quina feina hi ha més persones manant que treballant?
A quina feina quan protestes riuen de les teves queixes?
A quina feina la gent entra a l'hora que vol a treballar i surt quan li convé?
A quina feina pots agafar d'aquí i posar allà per fer-te la teva casa?
A quina feina tothom fa el que li rota sense preguntar res a ningú?
A quina feina les comissions van a ull o a dit quan les decideix qui més mana?
A quina feina pots marxar a mig matí a casa teva a fer la cervesa o el que sigui?
A quina feina es marquen unes normes que compleix tothom menys un?
A quina feina hi ha un amo i uns intocables que sempre ho fan tot bé?

Encara creieu que es tracta del govern? Crec que hauríeu de venir a treballar a la meva feina i veuríeu com el govern és molt millor que segons què..

D'una banda, si trobo un vídeo a Sospechosos Habituales que em sembla curiós i en faig un article propi no genero contingut propi. No aporto res de nou a la xarxa i entrem en allò de "ah, sí, ja ho havia vist a un altre lloc". Però precisament, qui aporta material propi a la xarxa? ben poca gent de fet. I els blogs son realment això, diaris personals on expliques les coses que vius, veus o et fan riure o plorar. Així doncs, he decidit crear el meu nou mot, EPA.

EPA és una manera de picar l'ullet, una petita concessió a un amic, un company, un desconegut.. o dit d'una manera més precisa, a un tema admirat. EPA és a partir d'ara el meu Enllaç Per Admiració. I el primer que durà aquest nom és el vídeo que robo vilment del blog d'una de les meves periodistes prefes.

Qui ha dit que la vida de les marietes és avorrida? El vídeo triga una mica a carregar però val MOLT la pena, és simplement GENIAL.

P.D. Al més pur estil de "la vida del kiwi" o "la vida de les granotes"..

No us agradaria sobrevolar amb un aeroplà algunes de les ciutats més atractives del món?

Amb aquest joc ho podreu fer a llocs tant curiosos com París, Nova York o Disneyland. Tot i que a Espanya només han posat Madrid, així que no podràs estavellar el teu avió contra les torres Maphre, o fer curses amb l'avió del Tibidabo.

A canvi, els creadors del joc ens han premiat amb els mapes de la Lluna i Mart, per si ens volem sentir una mica marcians.

Avui he quedat bocabadat amb aquest vídeo. Us recomano que el veieu/escolteu TOT i deixeu el vostre monetari.



Realment m'estava preocupant molt fins que al minut 1:32 deixa caure un.. "No t'estalviis els diners d'artistes com jo. De quina altre manera podria comprar una altre Humm-Vee d'or massís? I piscines amb baranes de diamants. Aquestes coses no creixen als arbres"

La raó de tot plegat?
Bé, els que sou més a prop ja n'esteu al dia però la resta rebreu ara la noticia. Després de prop de dos mesos de batalla, la Caixa ha acceptat la meva hipoteca. Shhhhhht!! no crideu que no signem fins dimarts, i us asseguro que amb tot el que hem passat aquestes dues últimes setmanes encara podria passar alguna cosa...

Així que dimarts passaré a ser una persona de debò. De moment passaré a ser propietari de res, és a dir tindré la propietat de tot el que s'edifiqui (dret de vol). Un cop signat passaré a ser propietari de no res (divisió horitzontal). I finalment passaré directament a ser deutor de la Caixa (hipoteca).

Avui començaré a entrenar el canell per les signatures i, pel més important, la borratxera per celebrar que he passat un tram més.

Per cert, dalt us deixo unes mostres dels interruptors de casa meva, encara queda molt però estic obert a possibilitats.

P.D. No cal que digui que un cop acabi la casa hi sou tots convidats, oi?

EL ÚLTIMO DÍA (Lagarto Amarillo)

El último día que fuimos, volvimos, me acuerdo bien,
sin cogernos la mano desde el tren,
sin buscarle los pesputes a las bromas,
reprochándonos hasta el tapón del gel.

Y el amor no tuvo mucho mas que hacer, me acuerdo bien,
de las lágrimas de fuego que lloré.
Y ahora lo veo distinto.

Y ahora lo veo distinto, diferente, raro, extraño,
darlo todo por perdido,
separarse y no volver a verse en años.
Ni que fuera un instinto.
Diferente, raro, extraño, tonto y tantas veces cínico
que parece que es jugar a hacerse daño.

Y al sol levanto mi copa y la parte que me toca.
Y ese alquitrán que no va. Pasó el aire que pasó.
No es la intención que le pogas, ni que sal ni que siente,
con o sin carcoma, salga lo que salga de tu boca.
Es tal para cual, tu deber en mi ropa.
Tu sal y rompela ya, disfruta la visión en toda.
Tu sabes cual es la parada. Tu siempre rodando poca
yo sigo rodando solo, tu choca.

Y el último día que fuimos amigos pero al revés,
comprovamos como no puede valer.
Con la antorcha de un traidor pa' incendiar Troya,
porque Troya decidió que no iba a arder.
Y el rumor no tuvo mucho mas que hacer, me acuerdo bien,
y aprendí que hay cosas que es mejor perder.
Y ahora lo veo distinto.

Y ahora lo veo distinto, diferente, raro, extraño,
darlo todo por perdido,
separarse y no volver a verse en años.
Ni que fuera un instinto.
Diferente, raro, extraño, tonto y tantas veces cínico
que parece que es jugar a hacerse daño.

Y si le quitas los males que van a fondo perdido,
y aun sabiendo lo que sabes no hay que saber quien ha sido.
Tanto buscarte en los bares me estoy quedando dormido.
Y ahora lo veo distinto.

Y ahora lo veo distinto,
diferente,
darlo todo por perdido,
separarse y no volver a verse en años.
Ni que fuera un instinto.
Diferente, raro, extraño, tonto y tantas veces cínico
que parece que es jugar a hacerse daño.

Ahora lo veo,
y ahora lo veo distinto,
diferente,
que di todo por perdido.
Te marchaste y ya no he vuelto a verte en años.
Ni que fuera un instinto.
Diferente, raro, extraño, tonto y tantas veces cínico
que parece que es jugar a hacerse daño.

Ahora lo veo,
y ahora lo veo distinto.

Aquest n'és un. Mentre que l'altre el podeu veure aquí mateix:

Els clàssics mai moren. Així que, un cop més, recuperem l'snake de tota la vida per fer-li un bon canvi de look.

Al Mousewheel Snake hauràs de controlar la clàssica serp amb la rodeta del teu ratolí (missatge pels usuaris de ratolins prehistòrics: MODERNITZEU-VOS JA!!). També controlarem la velocitat amb el botó esquerre o amb la barra d'espai del nostre teclat.

Fer una serp ben llarga pot ser entretingut, però si us voleu estalviar alguns problemes no dubteu a agafar les tisores que surten de tant en tant.

Nou vídeo per deprimir al personal. Si us semblava complicat fer segons què en mode expert, us imagineu fer una partida de Dance Dance en mode expert doble?? Que com es fa això? Mireu i jutgeu.. no pot ser tant complicat quan fa un 98%, no?

Entre 1990 i 1991 (depenent de la font), un grup d'informàtics de l'Universitat Cambridge (amb Quentin Stafford-Fraser com a encarregat del manteniment del web) va inventar-se, sense adonar-se'n un dels perifèrics més de moda en l'actualitat, la webcam.

Farts de recórrer passadissos i baixar escales per arribar a la planta inferior (la sala Trojan), per acabar adonant-se que la cafetera era buida, van dissenyar un programa per controlar una càmera que seria l'encarregada de vigilar el cafè (el que fa la mandra...). La webcam, que va començar emetent 3 imatges per minut va acabar fent-ho un cop per segon fins l'estiu del 2001 quan la mundança del Departament d'Informàtica a unes noves instal·lacions van acabar amb la vida de tot un mite d'internet. Els científics afirmaven haver rebut visites, fins i tot de nord americans i japonesos que travessaven l'oceà només per veure aquest objecte de culte (la cafetera!! no pas la càmera).

La cafetera va ser donada al Museu Britànic (segons la majoria de fonts) i venuda recentment pel módic preu de 4771 euros a la prestigiosa revista Spieger Online.

Podria estar buscant coses sobre el tema tota la nit.. però un és humà i té certs límits, així que us deixo una mica d'espai perquè hi fiqueu cullerada vosaltres als comentaris.

P.D. Post inspirat en la tetera de Utah de Guillem.

No us pujo aquesta imatge perquè el taronja estigui de moda o perquè combini millor amb el blau i el blanc del web. No us deixo un diagrama perquè alguns estiguin en èpoques d'exàmens. I no es que amb els mals de caps de la casa se m'hagi girat una mica el cap.


Tot el que pot passar és que unes hores més tard, quan per mala sort dones amb els teus ossos davant d'un mirall, te'n adonis que portes un jersei de xandall, amb uns pantalons de pinça de pana, uns mitjons blancs i unes bambes seriotes (exceptuant els mitjons, que els miro de combinar una mica la situació no només és real, sinó que a més és més habitual del que podria semblar).

I vosaltres? quin camí seguiu al matí?

EMILIANO ZAPATA (Lax'n'Busto)

Quan s'encén una llum, una flama,
dins la teva ànima, dins el teu cor,
fes perquè no s'apagui, potser valgui la pena,
quan alguns tenen tanta riquesa i a d'altres
en canvi, ens falta la feina.
Un home sense terra no serà un home lliure, no mai.
Si no cantem tots que aquesta és la nostra lluita
tot seguirà igual.

I no em diguis que no, per favor, digues-m'ho a la cara,
doncs la terra és la mare,
el moment és ara i el lloc és aquí.

Ai Emiliano, Emiliano Zapata,
al teu costat vaig lluitar fa molts anys.
Torna aquí amb mi però vine amb americana
i fes-me un pla d'Ayala per la llibertat.

Tu lluitares amb terratenientes
mentre els manava Victoriano Huertas.
Portava ulleres fosques, matava els teus germans.
Tu vas dir que la terra ha de ser
per aquell que la treballa amb les seves mans
i al poble de Morelos vas convèncer tu a crits d'olé!
No volies cap càrrec
mentre Panxo Villa es va significar.

Presidente no vas voler ser, ni un ric hacendado.
És per això que jo et canto
si volem ser lliures haurem de lluitar.

Ai Emiliano, Emiliano Zapata...

I si és que algú té molta fortuna,
que no la guardi tota per a ell,
doncs si la lluna per a tots és una,
també la terra serà per a la gent.
Sé que ho veurem,
la nostra ànima és una, algun dia ho veurem...

Ai Emiliano, Emiliano Zapata...

Abans d'anar a dormir un vídeo musical INCREÏBLE. Normalment sempre penjo musiqueta més o menys animada, vídeos frikis, tecnologia, jocs i altres tonteries... Però avui us deixo un vídeo molt dolç, perquè tots tenim el nostre moment sensible, no?

Jo creia que després de veure al Koala tocant la guitarra, amb alguns dits menys, i autoinventant-se amb noves verions de l'Opà ja ho havia vist tot. Però aquest personatge revoluciona el meu concepte de tocar la guitarra..

Fa temps veia aquest post de Papà Oso on s'alarmava del realisme dels robots d'avui en dia. Realment el tema fa pensar. L'altre dia veia un reportatge del primer implant de xips dins d'un cos humà. L'individu en qüestió es va implantar un xip que feia moure un braç robòtic a quilòmetres de distància via internet. La seva dona va fer el mateix, i quan movia el seu braç l'home "sentia" aquest moviment.

Ara ja he vist la última. Potser és només un fake, o potser no. En aquest vídeo que us deixo a continuació, un senyor dirigeix una noia amb un control a distància gràcies a un aparell (col·locat a l'orella, tipus mans lliures Bluetooth) que produeix impulsos que condicionen el comportament de la noia. Vull creure que no és real, però què m'hauria de fer dubtar?

Quina és la millor manera de començar l'any? Està clar, perdent un dia de vacances.

Us explico com ha anat tot plegat. A la meva feina les vacances són com la jungla. Tothom corre a agafar els dies que pot. Un any els pots agafar quan vulguis, al següent es treuen de la màniga una norma per la que no puguis fer més de 15 dies seguits. L'altre et diuen que no pots fer més de 15 dies en temporada alta (inclòs tot el juny i el final de setembre). Ara et compten els caps de setmana, ara no, i ara compten uns sí i uns altres no.

Fruit de tot això, i per estalviar-me problemes, a finals d'any passat vaig demanar quants dies em quedaven de vacances per tancar el calendari (sí, va ser quan vam marxar a Andorra). Em van dir tants dies i són els que vaig fer.

Ara revisen els dies de vacances i resulta que jo n'he fet un més del compte!! Com pot ser si jo vaig preguntar? Bé.. aquelles coses, agafo un cap de setmana d'aquí el poso allà, tallo una mica per aquí i tachán!! dies de més.

Direu: "ostres! que bé! i encara es queixa!" Bé, no hi hauria cap problema si per arreglar l'error no em prenguessin un dia d'aquest any. Dia, d'altra banda, que resulta d'haver treballat dues tardes lliures durant les festes de nadal (dies indiscutibles! dels que no se'n lliura ningú). Doncs sí, aquesta era la proposta de la patronal.

Jo no he acceptat.. però això només pot resultar en que el paràmetre de caps de setmanes comptats o descomptats per a mi aquest any variarà indiscutiblement.. resultant en un dia menys de vacances. Què ens hi juguem?

Mentre uns perdem dies de vacances d'altres cada dia en fan més.. [1], [2], [3]

Se m'ha oblidat el flabiol que ha aparegut al recollir la paradeta dins la butxaca de la funda del sac, i el whistle que un dia d'aquests apareixerà al lloc menys esperat.. però bé. D'esquerra a dreta tenim la guitarra elèctrica, el tabal, el sac de gemecs, l'acordió, la gralla seca (amb claus), la flauta dolça, la tarota, l'harmònica, el grall i la meva gralla dolça amb claus. Tots tenen la seva història unes més curioses que altres..

Molts instruments que encara no sé tocar o que simplement faig sonar. I d'altres que m'agradaria tocar més tot i ser "els meus" instruments. Així que us deixo amb els que tinc més per mà.. que son les meves gralles. Són instruments de la família de l'oboè tradicional. La gralla de l'esquerra és un desig de fa temps. És de pal violeta i te aros i clau de plata. Les claus son només harmòniques per a fer bemolls. La tarota diuen que és l'antecessora de la tenora. Instrument medieval de so suau que es tocava a les corts. La meva tarota és d'olivera que la fa encara més avellutada i té una clau d'octavació i una per afegir-hi una nota. I la meva gralla dolça és la darrera però la més important. Un dia vaig decidir dedicar-hi més esforços i amb la decisió va aparèixer ella, de granadillo i plata, amb claus (que cada dia són més) i un só contundent i amb molts aguts.

La guitarra espanyola, aparcada no sé on. El teclat midi era massa gran. L'harmònica del clauer de casa és a la jaqueta... segur que algun dia, tots plegats es revelaran i faran una manifestació per sortir al web.

Abans que passi el fred, per poc que n'estigui fent, no volia deixar passar l'oportunitat d'endossar-vos aquest joc nadalenc.

El senyor panxut de vermell ha perdut els regals de camí a casa teva, així que si els vols recuperar ajuda'l fent-li un camí de gel pel seu mega-trineu!

Però atents! que a partir del nivell tres entraran en joc volcans, huracans i altres obstacles complicats de salvar.

PAINT IT BLACK (Rolling Stones)

I see a red door and I want it painted black
No colors anymore I want them to turn black
I see the girls walk by dressed in their summer clothes
I have to turn my head until my darkness goes
I see a line of cars and they're all painted black
With flowers and my love both never to come back
I see people turn their heads and quickly look away
Like a new born baby it just happens evry day
I look inside myself and see my heart is black
I see my red door and it has been painted black
Maybe then Ill fade away and not have to face the facts
Its not easy facin up when your whole world is black

No more will my green sea go turn a deeper blue
I could not foresee this thing happening to you
If I look hard enough into the settin sun
My love will laugh with me before the mornin comes

I see a red door and I want it painted black
No colors anymore I want them to turn black
I see the girls walk by dressed in their summer clothes
I have to turn my head until my darkness goes
Hmm, hmm, hmm,...
I wanna see it painted, painted black
Black as night, black as coal
I wanna see the sun blotted out from the sky
I wanna see it painted, painted, painted, painted black
Yeah!

A vegades Normalment, el meu temps lliure llueix per la seva absència. Això vol dir que toca còrrer amunt i aball. Toca arribar cansat de la feina, dutxar-se, canviar-se i marxar. I tot plegat el més ràpid possible.

Amb el temps millores la tècnica i superes rècords inimaginables. Però em sembla que encara em queda molta feina per fer..