Copa Rota (Los Rodriguez)
28.2.08
COPA ROTA (Los Rodriguez)
Aturdido y abrumado
por la duda de los celos,
se ve triste en la cantina
un bohemio ya sin fe.
Con los nervios destrozados,
y llorando sin remedio
como un loco atormentado
por la ingrata que se fue.
Se ve siempre acompañado
del mejor de los amigos,
que le acompaña y le dice:
"ya está bueno de licor".
Nada remedia con llanto,
nada remedia con vino:
al contrario, la recuerda
mucho más su corazón.
Una noche, como un loco,
mordió la copa de vino,
y le hizo un cortante filo
que su boca destrozó.
Y la sangre que brotaba
confundióse con el vino,
y en la cantina este grito
a todos estremeció:
"No te apures compañero
si me destrozo la boca,
no te apures que yo quiero,
con el filo de esta copa,
borrar la huella de un beso
traicionero que me dio."
"Mozo, sírveme la copa rota,
sírveme que me destroza
esta fiebre de obsesión.
Mozo, sírveme una copa rota,
quiero sangrar gota a gota
el veneno de su amor."
"Mozo, sírveme en la copa rota,
sírveme que me destroza
tanta fiebre de obsesión.
Mozo, sírveme una copa rota,
quiero sangrar gota a gota
el veneno de su amor."
Aturdido y abrumado
por la duda de los celos,
se ve triste en la cantina
un bohemio ya sin fe.
Con los nervios destrozados,
y llorando sin remedio
como un loco atormentado
por la ingrata que se fue.
Se ve siempre acompañado
del mejor de los amigos,
que le acompaña y le dice:
"ya está bueno de licor".
Nada remedia con llanto,
nada remedia con vino:
al contrario, la recuerda
mucho más su corazón.
Una noche, como un loco,
mordió la copa de vino,
y le hizo un cortante filo
que su boca destrozó.
Y la sangre que brotaba
confundióse con el vino,
y en la cantina este grito
a todos estremeció:
"No te apures compañero
si me destrozo la boca,
no te apures que yo quiero,
con el filo de esta copa,
borrar la huella de un beso
traicionero que me dio."
"Mozo, sírveme la copa rota,
sírveme que me destroza
esta fiebre de obsesión.
Mozo, sírveme una copa rota,quiero sangrar gota a gota
el veneno de su amor."
"Mozo, sírveme en la copa rota,
sírveme que me destroza
tanta fiebre de obsesión.
Mozo, sírveme una copa rota,
quiero sangrar gota a gota
el veneno de su amor."
Llibreria espectacular
26.2.08
Aquests dies estic fent visites guiades al que serà casa meva. Per cert, ja està en un punt força força força abançat.De moment a tothom li està agradant força, o això em diuen.. I tothom destaca com estan aprofitats els raconets, les petites idees i els detalls són la part important de la casa.
Però, res comparat amb això que ahir trobava per internet. Si mai voleu re-decorar casa vostra no em truqueu a mi, proveu de trobar a Veronika i Sebastian.. això són idees originals!
700 multes diàries o 21700 multes mensuals?
24.2.08
Segons el Servei Català de Trànsit, la mesura de prohibir la circulació a més de 80Km/h al voltant de l'àrea metropolitana només s'ha saldat 700 multes diàries. A més s'ha reduit la sinistralitat en aquests trams de carretera.Deixeu-me fer ús de la demagògia (per això és el meu blog) però si prohibisin la circulació dels vehicles de tracció mecànica segurament aconseguirien que l'index no es reduís sinó que desapareixès!
Les matemàtiques són com són.. És maco dir que el nombre de sancions és "només" de 700 al dia, però us heu parat a pensar del que significa això mensualment?? Són ni més ni menys que 21MIL MULTES!! Només que cobrem 100€ per multa (tant de bó només fos això) això vindria a suposar uns 2 milions d'euros mensuals. I després diran que no és pas una mesura recaptadora...
700 x 31 = 21.700 21.700 x 100 = 2.170.000
Molts apunten què se'n podria fer dels calers resultants (o és que les càmeres instal·lades són més cares que tot això?).
Joc trampós
Si estàs cansat dels típics jocs de plataformes. Si no t'agrada que et digui per on has de tirar. Si simplement busques un joc on el camí no sigui el que sembla a simple vista... prova aquest joc trampós, on res sembla el que és.Aquí el récord no és passar-se el joc, ni tant sols fer-ho el més ràpid possible. A The unfair platformer, la clau és passar-se el joc amb el menor nombre de morts possibles. T'atreveixes?
21 Mentiras universales (Te-a-trote)
21.2.08
La primera, este año sí me pongo a estudiar.
La segunda, no te va a doler.
La tercera, juro que nunca más vuelvo a beber.
La cuarta, yo con esa ni borracho.
La quinta, el profe me tiene manía.
La sexta, ponlo tu má (mamá) que mañana yo te lo pago.
La septima, el día 1 dejo de fumar.
La octava, el lunes empiezo la dieta,
que ya me viene largo.
La octavalanoveeena, se me perdió tu teléfono.
La décima, sólo somos amigos.
La onceaba, me gustaste desde la primera vez que te ví.
La doceaba, se cayó solo y se rompió.
La trecea.. la trece, te juro que no se lo voy a decir a nadie.
La catorce, te estuve llamando pero comunicabas.
La quince, es la puntita nada más mi amooor.
La dieciseis, queeee.. me quedo en casa de un colega.
La diecisiete, mañana te traigo tu cedé.
La dieciocho, dame tiempo que tengo que aclarar mis ideas.
La diecinueve, yo a ella la veo como a una amiga.
La veinte, seguiremos siendo amigos.
Y la veintiunooooo, chupa chupa que yo te avisooooo ooo aaa aaaa aaaaiiiii..
La segunda, no te va a doler.
La tercera, juro que nunca más vuelvo a beber.
La cuarta, yo con esa ni borracho.
La quinta, el profe me tiene manía.
La sexta, ponlo tu má (mamá) que mañana yo te lo pago.
La septima, el día 1 dejo de fumar.
La octava, el lunes empiezo la dieta,
que ya me viene largo.
La octavalanoveeena, se me perdió tu teléfono.
La décima, sólo somos amigos.
La onceaba, me gustaste desde la primera vez que te ví.
La doceaba, se cayó solo y se rompió.
La trecea.. la trece, te juro que no se lo voy a decir a nadie.
La catorce, te estuve llamando pero comunicabas.
La quince, es la puntita nada más mi amooor.
La dieciseis, queeee.. me quedo en casa de un colega.
La diecisiete, mañana te traigo tu cedé.
La dieciocho, dame tiempo que tengo que aclarar mis ideas.
La diecinueve, yo a ella la veo como a una amiga.
La veinte, seguiremos siendo amigos.
Y la veintiunooooo, chupa chupa que yo te avisooooo ooo aaa aaaa aaaaiiiii..
Capsuli(e)-tes de llum
20.2.08
En un món de somnis, somniar és plantejar futuribles realitats. Potser alguns somnis no són pas tant llunyans com podria semblar, potser algunes de les idees són més dessitjos sense fons que ficcions impossibles.A l'actualitat, són molts els llocs on podem trobar dissenys o "concepts". Molts d'ells son idees futurístiques de les que potser algún dia podrem gaudir però que ara per ara semblen massa llunyanes. D'altres simplement son dissenys amb poc futur comercial però amb una visió simpàtica que ens porta a somniar.
Capsuli son unes càpsules lluminoses que es carreguen amb unes cèlules solars. Les Capsuli venen en el típic format de chapa plena de pastilles, amb una placa solar a la capcelera i un led dins de cada una de les petites capsuletes.
Cada càpsula es connecta a l'emboltori amb un petit electrode colocat a un extrem. La llum solar carrega les pastilles d'energia que després es tornarà a transformar en llum a través del led que porten dins.L'interruptor? bé podrien iluminar-se al alliberar-se de l'emboltori, però la gent de Yanko pensen en tot i han plantejat un interruptor que connecta la càpsula al girar els dos extrems de la mateixa, com si volguesim desmuntar-la per buidar el seu contingut (això ens va molt bé als que no aconseguim empassar càpsules).
Un somni? un disseny? Trieu per vosaltres mateixos. Jo seguiré pensant que la majoria de les idees només necessiten que algú les tiri endevant. Per cert, i aprofitant la ronda de grans preguntes, algú sap com funciona el tema "concepts"? L'autor d'un disseny (un dibuix sense més), té algun dret sobre l'invent si algún dia es porta a terme? I si es tracta d'una idéa de negoci? Va.. que segur que entre tots vosaltres algú en té una mica d'idea...
Alex de la Iglesia a Oxford
17.2.08
Ja feia temps que no postejava sobre una pel·lícula, en part perquè no he anat gaire al cinema i en part perquè el meu temps lliure últimament és molt poc. Però dijous vam anar a veure "Los crímenes de Oxford" per celebrar que a vegades Sant Valentí pot sortir més barat que car.D'entrada he de dir que em motivaba molt veure una película d'Alex de la Iglesia (que m'encanta) dirigint a actors com Elijah Wood, John Hurt o Leonor Watling i he de dir que, en aquest aspecte, no em va decepcionar gens.
Normalment abans de fer un post d'una pel·lícula procuro informar-me una mica d'allò que diu la resta de la gent. Però en aquest cas només vull fer la meva reflexió sobre una pel·lícula molt ben grabada, molt ben dirigida i amb una gran tripleta d'actors però a la que, al meu gust, li falta un pel de contingut.
La tripleta d'actors se'n surten de manera magistral en un film amb un ambient ideal per a aquesta pel·lícula. Les imatges, les escenes, els sons, està tot plegat cuidat fins l'últim detall però ja quan comença la pel·lícula (als 20 minuts?) et preguntes on et volen portar. Grans detalls matemàtics que et fan pensar (tot i que alguns siguin tópics massa tocats) i enigmes misteriosos... però des del començament fa l'impressió que estan intentant escriure una gran trama que ja es veu que no porta enlloc. Sembla tot massa complicat, massa misteriós, però de seguida te'n adones que no hi ha cap gran trama darrera de la història principal. Potser és que estic massa acostumat a noveles com "El ocho" però em va faltar profunditat d'història. Tot és massa linial i no hi ha segons camins, ni dreceres, ni camins complicats o foscos.
Un 10 per la pel·lícula però una llàstima que en aquesta ocasió l'Alex de la Iglesia hagi volgut retratar d'una manera tant fidel el llibre de Guillermo Martinez.
Fins als pols
Estàs fins als pols de tanta contaminació, del canvi atmosfèric, dels besaments contaminants...No et quedis quiet, actua! Ara pots deixar les teves opinion, les teves queixes, pots dir la teva, enviar els teus vídeos o fotografies a www.hastalospolos.org.
La iniciativa neix de la mà d'intermon oxfam per cridar l'atenció d'una manera simpàtica sobre els problemes que sacseixen la terra.
Entreu i segur que, rient una estona, us sensibilitzareu una mica (ni que sigui només una miqueta) amb la nostra terra.
Transformer casolà
15.2.08
No sé si pensaran fer-lo a gran escala però, ara que ja no tenim als transformers a la pantalla gran, els nostres petits amics japonesos ens porten vídeos com aquest.
Descans de pedra
8.2.08
És discutible si el matalàs va millor dur o tou. Hi ha gustos per a tot i sempre sortirà l'expert de torn dient-ne una de nova. El que sí que queda força clar és que quan busquem la comoditat ens acostem abans a un coixí que a una pedra. En canvi, la imatge bucòlica d'un raconet ple de pedres i tu assegut mirant la posta de sol és impagable.
Us imagineu doncs, seure en la comoditat d'un coixí, en mig d'una bucòlica sala plena de pedres, davant de la llar de foc? Sí, sí, pot semblar una frase plena de contradiccions...
O no?
P.D. Cliqueu les imatges i descobriu un nou món..
Aprimar-se és delicte
7.2.08
Per desgràcia, no acostumo a llegir massa premsa però un esdeveniment que mai se m'escapa és el de l'aparició misteriosa del diari gratuït (ja us en parlaré...)
Avui mentre dinava, llegia el 20 minuts. Un descobreix coses com que es poden trobar moltes curiositats en aquest tipus de premsa o que hi ha miniseccions de breus anomenades 20 segons (què catxondos)...
Però quina ha estat la meva sorpresa al trobar la que, per a mi, ha estat la notícia del dia. La Guardia Civil desmantella (sí, jo també pensava que aquesta paraula no existia) una banda que prometia aprimar-se. Sí sí!!! com ho llegiu!!! PROMETIEN APRIMAR-SE!!! Sort que algú els ha aturat!!!
D'altra banda ho trobo molt bé.. la gent va pel món queixant-se de l'anorèxia i de l'us de la publicitat respecte a les talles de les dones però ningú es mulla. Bé.. això fins ara!! per sort, la Guardia Civil ha aconseguit desmantellar la primera banda que pretenia aprimar-se.
Us imagineu? Una taula amb un llençol a sobre, una bandera de Natur House de fons, i dues persones amb passamuntanyes llegint un manifest tal com el següent:
"El front per la perdua de pes manifesta el seu disgust amb el govern i els seus dirigents. A partir d'ara, si ningú possa fi a l'obesitat infantil i a les grans cadenes de menjar ràpid, ens comprometem a aprimar-nos 28Kg en dos mesos! Ni vagas de fam, ni osties! Ens aprimarem tant sí com sdfgdfgerwfwer"PATAPUM!! entra la Guardia Civil trencant portes i cridant:
"No!! atureu-vos!! no poden aprimar-se!! això és il·legal!!"
P.D. Després del titular "El ataque de las cucarachas mutantes" que un dia trobava en Carlos Luna a aquest mateix diari, res no m'estranya.
P.D.1. És difícil competir amb blogs com aquest...
P.D.2. Aquestes coses passen quan llegim els titulars sense llegir la notícia.
Un nen que creix cada dia
4.2.08
Quan intento explicar a la gent en què consisteix Linux i les seves aventatges sempre vaig a parar a un mateix lloc. Linux no és un sistema potent per si mateix sinó per la comunitat que hi té al darrera. Quan tens un problema ja hi ha hagut 20 persones que l'han tingut abans i com a mínim 5 o 6 ja l'han resolt i han penjat l'explicació de com fer-ho en algun fórum d'internet.
Gràcies a la Carol, avui us deixo un petit vídeo on tot això s'entén molt millor i d'una manera molt més visual i tendre.
Gràcies a la Carol, avui us deixo un petit vídeo on tot això s'entén molt millor i d'una manera molt més visual i tendre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
