Alex de la Iglesia a Oxford

17.2.08

Ja feia temps que no postejava sobre una pel·lícula, en part perquè no he anat gaire al cinema i en part perquè el meu temps lliure últimament és molt poc. Però dijous vam anar a veure "Los crímenes de Oxford" per celebrar que a vegades Sant Valentí pot sortir més barat que car.

D'entrada he de dir que em motivaba molt veure una película d'Alex de la Iglesia (que m'encanta) dirigint a actors com Elijah Wood, John Hurt o Leonor Watling i he de dir que, en aquest aspecte, no em va decepcionar gens.

Normalment abans de fer un post d'una pel·lícula procuro informar-me una mica d'allò que diu la resta de la gent. Però en aquest cas només vull fer la meva reflexió sobre una pel·lícula molt ben grabada, molt ben dirigida i amb una gran tripleta d'actors però a la que, al meu gust, li falta un pel de contingut.

La tripleta d'actors se'n surten de manera magistral en un film amb un ambient ideal per a aquesta pel·lícula. Les imatges, les escenes, els sons, està tot plegat cuidat fins l'últim detall però ja quan comença la pel·lícula (als 20 minuts?) et preguntes on et volen portar. Grans detalls matemàtics que et fan pensar (tot i que alguns siguin tópics massa tocats) i enigmes misteriosos... però des del començament fa l'impressió que estan intentant escriure una gran trama que ja es veu que no porta enlloc. Sembla tot massa complicat, massa misteriós, però de seguida te'n adones que no hi ha cap gran trama darrera de la història principal. Potser és que estic massa acostumat a noveles com "El ocho" però em va faltar profunditat d'història. Tot és massa linial i no hi ha segons camins, ni dreceres, ni camins complicats o foscos.

Un 10 per la pel·lícula però una llàstima que en aquesta ocasió l'Alex de la Iglesia hagi volgut retratar d'una manera tant fidel el llibre de Guillermo Martinez.


Deliris de Goshi de diumenge, de febrer 17, 2008  

6 comentaris:

Jo la vaig anar a veure fa unes setmanes i en general em va agradar. Val a dir que la part matemàtica també està feta amb massa pretensións i que tira una mica de tòpics.

D'altra banda en John Hurt està enorme i clava el paper, però la parella Elijah Wood - Leonor Watling no m'acava d'agradar... Ella massa mediterrània, ell massa hobbit... no sé.

Des del meu punt de vist,a el problema argumental de la pel·lícula és que no et dona pistes per tal que arrivis tu mateix a preveure (una mica) el final. És a dir, t'encarrila massa en una direcció i al final, amb pressa i sense donar-te temps a pair-ho t'avoca a un desenllaç totalment diferent. I es clar, surts de la sala encara fent comptes...

Carlos Luna ha dit...
diumenge, de febrer 17, 2008  

No és una gran peli, però trobo que està molt bé per passar l'estona.

Goshi, tu dius que et va faltar "profunditat d'història", i tu, Carlos "que no et dóna pistes perquè arribis a preveure el final". Potser tant l'un com l'altre teniu raó, però a mi m'és massa difícil desenganxar-me del llibre i trobo que l'han plasmat de manera força fidel. I que el que opineu de la pel·lícula ho podeu opinar del llibre i viceversa. No crec que la història pretengués ser més profunda del que és en tant que es basa en una novel·la també de profunditat determinada, ni tampoc crec que hagi d'afegir més informació perquè arribis a la resolució del cas. Si hi ha alguna diferència és que en la peli es recreen més en la història Elijah-Leonor i potser deixen els crims una mica de banda ocupant el mateix espai argumental. Però és que l'amor i el sexe venen, i els espaguetis són molt bons.

Ara em matareu per fer comparacions TAN odioses, però a mi tot plegat em deixa la mateixa sensació que El Codi Da Vinci. El llibre és criticable per molts motius, però també és molt entretingut, i a la peli li passa el mateix, però no per això deixa de ser un bon film d'entreteniment. I els que han posat a parir la peli no crec que llancin gaire elogis al llibre. Estan estretament lligats.

Però bé, això és el que té habitualment adaptar a la gran pantalla novel·les d'escriptors que encara són vius...

picarol de tardor ha dit...
dimarts, de febrer 19, 2008  

Jo no he anat a veure-la encara. Em cridava l'atenció pel fet de ser d'Alex de la Iglesia i per alguns actors... però ja m'he trobat a molta gent dient que és molt fluixa i queixant-se de la credibilitat de la parella Elijah-Leoonor... així que si la veig, no serà al cinema precisament ¬¬

dijous, de febrer 21, 2008  

Aix.. em sap greu Ingrid :S

Però has tingut sort que no t'he explicat que al final descobreixen que l'assassí és... ;) no, no.. que això si que no m'ho perdonarà ningú.

Goshi ha dit...
dijous, de febrer 21, 2008  

D'acord amb Ingrid, és molt fluixaa. Com lliga Frodo amb la Leonor? Això no s'ho creu ningú. Les escenes de sexe sembla que la Leonor estigués violant un menor.

També esperava trobar més escenes exteriors d'Oxford, una llàstima. Podria haver sortit també el menjador de Hogwarts, jeje

JaviMetal ha dit...
diumenge, de març 02, 2008  

Jajajaja! molt bona. Realment tens raó. Potser en aquest aspecte Elijah queda petit ja que té un paper que no concorda amb la seva imatge.

Realment sembla que que Leonor violi a Frodo.. Però potser també és que tenim l'acor massa encasellat..

Potser Alex de la Iglesia hauria fet bé no sent tant fidel a la novel·la i deixant volar una mica la seva imaginació. Però ja se sap.. qui paga mana..

Goshi ha dit...
dimarts, de març 04, 2008  

Publica un comentari a l'entrada