Setmana negra

18.11.07

Algú em pot arrencar el gat negre de sota les sabates??!!!

Avui us escric des del portàtil vell. Únicament perquè el teclat i el ratolí de l'altre (uns inalàmbrics) no em funcionen. És un mal menor, segur.

Jo no sóc supersticiós, però sí precabut. Mai m'he deixat endur per cap sentiment gaire incoherent, per què creure en les supersticions doncs?

Recordo que de petit, un dimarts 13 se'm va partir una bici vella que tenia, just per la meitat, mentre intentava pujar a una vorera. Però el tema d'aquesta setmana (dimarts era 13) ho ha superat tot amb escreix.

A part que dimarts tothom conduïa com si s'anés a acabar el món i quasi em treuen de la carretera un parell de cops, dijous vam anar a Mataró a grabar un programa de ràdio. Al tornar arribem a una cruïlla d'aquelles elevades. L'altre carrer era d'un sol sentit així que al comprovar que em donava temps de sortir abans que pugés a l'elevat el camió de les escombraries que venia per l'altre banda, decideixo avançar. Quan em giro ja tenia tres nois saltant per sobre del meu cotxe. M'acabava de menjar un ciclomotor!! Però si el carrer era d'un sol sentit!! Saltem del cotxe per veure si s'havien fet alguna cosa i la nostra sorpresa va ser majúscula al veure als tres marroquins sense casc sortint correns carrer avall. Resultat: tres persones sense casc, en una moto robada i en contra direcció.

Dins de la gravetat va quedar en no res, uns ratlladeta petita i sense importància. Dissabte doncs, seguint amb la meva vida "normal" aparco a Barcelona (Carrer Guinardó) durant poc més de dues hores (el temps de dinar i marxar). Quan torno al cotxe de lluny veig vidres a terra, aixeco la mirada i veig la finestreta del darrere trencada. No calia esperar res de bo. Els lladres van trencar el vidre i es van endur la motxila del seient de darrere. No van tocar les jaquetes, no van obrir el maleter per agafar l'altre bossa, no van mirar de fer el pont ni mirar què hi havia dins la guantera.

Denunciant el robatori als Mossos el noi em diu intentant treure ferro al tema. "Home, encara sort que només han estat dues gralles i un flabiol". Ja.. però quan t'hi dediques semi-professionalment, una gralla vol dir cent mil peles, dues volen dir dues centes, i el flabiol ja l'hauria regalat perquè mai he aconseguit fer-lo sonar mínimament.

Algú té algun remei de la iaia Carme?? Algú em vol mirar d'animar? Consells?

Actualització 1 (20/11/07): No no.. Quan un pensa que comença una nova setmana no espera trobar-se amb que simplement allarga la anterior. M'explico, més mala sort. Nit mig-enfebrat i descobrint que ara toca la gastroenteritis de torn. Sí, sí, hi ha passa.. però per què a mi?!

7 comentaris:

Home, doncs lo meu no arriba al mateix nivell que que et fotin un vidre i dues gralles, pero que et caigui un 2d9fm i un 5d9f tampoc no li alegra el dia a qualsevol.

Vaja, esperem que només sigui aquesta setmaneta i que dilluns la cosa millori, no?

Carlos Luna ha dit...
diumenge, de novembre 18, 2007  

Nano quina setmaneta...

Últimament no paro de sentir històries sobre cotxes. Fa un mes a una amiga meva li van fotre el cotxe davant de casa seva, i fa un parell de setmanes a una altra li van pujar al damunt, li van trencar els vidres i se li van endur tot el que hi havia dins... I ara tothom se les ha d'heure amb l'assegurança i tot són problemes :S Quina merda...

Núria ha dit...
dilluns, de novembre 19, 2007  

A veure... teclats i ratolins inalàmbrics??? Malament ¬¬
Mai m'han agradat... els cables fallen en contades ocasions i quan ja no hi ha remei. Els inalàmbrics quan no és la pila, és una altra cosa... (au, una menys per la mala sort i afegida a la de "fallos tecnológicos" :P)

La bici... si era vella, potser va arribar la seva hora, pobreta :P

Dels altres dos... MAI deixis res a la vista al cotxe... te'l poden obrir així i tot, però si hi ha alguna cosa a la vista, per insignificant que sigui, tens més "números"...

Per la resta, doncs ànims, hi ha dies (o setmanes) que t'estimaries més no haver-te aixecat... però segur que a partir d'ara millorarà :)

dilluns, de novembre 19, 2007  

Ingrid tu sempre tant reconfortant!!

-Lo de la bici em va fotre molt :'(
-El teclat i tal va ser un regal i és lleig tornar-lo.
-I del cotxe... NO ESTAVA A LA VISTA. De fet la bosa era negra i ni es veia als peus del seient de darrera quasi sota del meu seient.

El més trist es que segur que quan veiesin que només eren gralles les debien llençar.. :( i a mi m'han fotut i molt.

Per cert.. ara amb gastroenteritis per rematar la història..

Goshi ha dit...
dimarts, de novembre 20, 2007  

Només intentava treure-li la etiqueta de "mala sort"... és més fàcil racionalitzar els problemes quan no els atribueixes a qüestions incontrolables (ho sento, de vegades em surt la psicoloCa de dins).

Mira-ho de una altra manera: aquest mes ja tens "el cupo" complert de mala sort... ara ha de millorar sí o sí (i ja que estàs malalt... deixa't cuidar) ;)

Només intento buscar el cantó bo... o acabarem tots plegats depres amb tots els problemes que tenim :(

Va, ànims!!

dimarts, de novembre 20, 2007  

Admete-m'ho, dintre de lo dolent, ha passat lo menys dolent!! :P ni hem matat a cap motorista, ni t'han robat el cotxe, i continues físicament sencer! :) I va, com diu Ingrid, deixa't cuidar una mica, q sempre va bé! =D

Carol ha dit...
dimarts, de novembre 20, 2007  

Ostres.. ja m'agradaria.. podeu explicar-li al meu jefe??!! ;P

Aix!! psicópates!! ups! perdó, psicólegs!! sempre racionalitzant.. deixa'm creure en la mala sort!! va!! xD

Si segur que tot té una explicació molt simple.. però llavors no tindria material per escriure posts!! jejeje

Goshi ha dit...
dimarts, de novembre 20, 2007  

Publica un comentari a l'entrada