Claytronics (els límits de la fé)

12.9.07

Primer van ser una colla de somniadors que dibuixaven cadires a l'aire. Quan això ho professionalitzes n'obtens resultats més industrials i colorits..

Ara, la facultat de ciències computacionals de l'universitat de Carnegie Mellon fa una passa més enllà, la Synthetic Reality, a la recerca del moviment.

Claytronics és un ambiciós projecte que proposa crear el hardware i software necessari per crear un innovador sistema de creació de formes i moviment en tres dimensions. A través d'un material format per petites partícules que interaccionaran entre sí, podrien aconseguir objectes en moviment. El secret però no està en formar objectes articulats, ni cèl·lules capaces de construir robots amb el material disponible (com fan altres projectes). Claytronics pretén crear un teixit de catoms (Claytronics+atoms) capaços de interaccionar entre ells. Cada catom tindria capacitat de moure's i enganxar-se entre elles per crear formes. A més, al poder-se moure entre elles, podrien crear aquesta sensació de moviment 3D.

L'idea inicial passa per dotar cada cèl·lula d'una CPU pròpia, una bateria independent, sensors, elements per als moviment i l'adhesió entre ells.. Progressos aquí, i un vídeo "concept" de com queda el resultat. Gallina de piel!


Deliris de Goshi de dimecres, de setembre 12, 2007  

1 comentaris:

La idea no és ni molt menys nova però trobo que encara queda molt per arribar a aquest punt.

De fet hi ha molts relats de ciencia ficció que exploren la nanotecnologia de forma apocalíptica.

Però vaja, acollonir acolloneix un ou.

Carlos Luna ha dit...
dijous, de setembre 13, 2007  

Publica un comentari a l'entrada