e-Goshi.com

Primer de tot demanar disculpes pel minse ritme de les darreres setmanes, però els que em coneixeu de més a prop ja coneixeu les meves circumstàncies i sabeu que el meu nivell d'hores lliures cada cop cau més en picat. Avui ho intentarem arreglar.

Només volia fer una reflexió. Les postures radicals mai no porten enlloc. Sí, no dic res que no sigui nou, però molts cops no ens adonem de quines de les nostres postures quotidianes són o no radicals.

Aquesta setmana anava camí de casa meva quan vaig trobar-me un amic que em va recriminar que dugués una samarreta amb l'escut de la selecció espanyola de futbol. Llavors (sí, per sorprenent que sigui) vaig adonar-me que allò que duia al pit era l'escut de la selecció. Com li vaig indicar, aquella samarreta era d'una empresa de material del meu sector que patrocina a la selecció. I, sent regalada a més, la duia per treballar.

Abans de seguir, molt lluny de les postures extremes, em considero català, catalanista i a favor de les seleccions catalanes.

Tornant cap a casa em plantejava la situació. La samarreta del Brasil va ser la peça de roba més vista durant uns quants estius coincidint amb el seu millor moment de forma. Samarretes com l'italiana o l'argentina són també un recurs molt utilitzat, fins i tot alhora d'elaborar roba "no-esportiva". Dur una samarreta d'algun equip de rugby fins i tot et dona un toc de distinció. En canvi, la selecció espanyola està mal vista. Per què? Si fins i tot els nostres millors jugadors han aconseguit allà resultats importants (bé, fins als sub-21.. d'aquí en amunt poca cosa).

Ens queixem de l'odi que rebem des de fora de Catalunya, però algú s'ha parat a fer un exàmen de consciència?