e-Goshi.com

L'últim tram de la casa havia de ser el signar els drets de vol i l'hipoteca. Sembla senzill veritat? res podia anar malament, no? Doncs no! Comparat amb mi, Murphy era un senyor molt afortunat.

Arriba el gran dia i anem a la notaria. Com que la casa on vivim és propietat de la meva avia, anem tota la família a signar (perquè per coses d'aquelles dels notaris volien que vingués en persona). Arribem i fem baixar l'ascensor. Fem baixar l'ascensor. Eps! això no funciona? Havia marxat la llum. En principi això no hauria de suposar cap problema a no ser que et trobis intentant pujar a un tercer pis (d'esglaons alts) amb una senyora que passa dels 80 anys.

Mentre a dalt esperàvem que tornés la llum al primer replà l'avia es va plantar com si estigués morint-se (només ens hauria faltat allò!). Així que després d'unes reunions i discussions varies la notaria es decideix a baixar fins al replà. Allà (tots asseguts als esglaons mentre la gent passava al nostre voltant) comprova que la meva avia està en plenes facultats (li va fer la descripció més acurada que havia sentit mai la notaria) i signem. Eps! però aquí no acaba el show, si no hi ha corrent no hi ha impressores. Així que signem sobre uns fulls de l'estat en blanc, amb una notaria davant i tot plegat.. però sobre un full en blanc. Moment que va aprofitar la meva avia per dir que no tenia clar si signar, perquè ella no signa res que no tingui del tot clar.

Bé, tot un drama, però enllestit! Només faltava signar l'obertura de l'hipoteca i aquelles coses que només passen a la Caixa, entres per fer unes firmes i surts amb una assegurança de vida, una per a l'obra, un pla de pensions i només em va faltar la vaixella i el boli del club super 3...

Però ara.. ara ja sóc una persona de debò! ja estic hipotecat!! Avui en dia, qui no té una hipoteca no és ningú.