e-Goshi.com

Ahir vaig anar al cinema i vaig sortir amb molt bon gust de boca. Realment feia temps que no sortia de veure una película amb una sensació tant bona.

Guillermo del Toro ens acosta, amb El laberinto del fauno, un món fantàstic d'estètica realment impresionant a través d'una crua història de la guerra civil espanyola. Tant una història com l'altre brillen per si soles.

En l'aspecte fantàstic, un món somniat per del Toro i guiat per un ésser mitològic com ho és el "fauno" romà. Em va recordar al conte d'Alicia al país de les meravelles o la història interminable de Bástian.

Pel que fa a la història més fosca d'Espanya, crec que el director ha encertat mostrant-nos una de les cares més dures d'una guerra. Per una banda, un matrimoni i una minyona de conveniència . D'altra, un boig militar que gaudeix amb la seva feina, matant i torturant als enemics.

El paper dels personatges que uneixen tot aquest seguit de móns passa de ser de simples secundaris a importants punts clau. En l'unió entre un i altre bàndol i entre un i altre món destaquen el Doctor i Ofelia, la nena. Un deu per a cada un d'ells!

Una frase: "Obedecer por obedecer, así sin pensar, és sólo propio de gente como usted".
Un personatge: El monstre amb els ulls a les mans.
Millor moment: El final (bo i/o dolent alhora??)
Pitjor moment: Alguns punts amb massa sang pel meu gust.