e-Goshi.com

Ahir va tocar cine. La cosecha!

No era la meva primera opció però estava dins de les pel·lícules de les que podia esperar alguna cosa. Sabent què vas a veure, no t'emportes cap sorpresa. La cosecha és una pel·lícula de por al més pur estil americà, fins i tot massa. Comença amb un bon argument, una història tòpica però que s'aguanta amb unes escenes prometedores al començament del film. El problema és que a mesura que avança l'historia l'intensitat disminueix. La història porta a una professora d'universitat que treballa en l'explicació científica dels miracles de l'actualitat a estudiar el cas d'un petit poble de l'Amèrica profunda on, misteriosament, es reprodueixen les plagues bíbliques al voltant de la figura d'una nena, acusada de portar el mal a la comunitat cristiana.

A meitat de pel·lícula la història es fa pesada i en algun moment previsible. Els somnis intercalats amb la realitat es fan fins i tot molestos quan comencen a cobrar importància i més quan no es tracta d'una pel·lícula de terror psicològic.

El cinema de terror segueix explotant un recurs que patina de tant en tant, les nenes que no parlen. És curiós això de la por, els japonesos em van sorprendre fent servir els cabells com a icona de por, ara està de moda fer aparèixer un nen o nena amb cara maligna o de possessió i sense articular paraula.

Malgrat tot, l'interpretació de Hilary Swank (oscar a Million Dollar Baby) és impecable. A nivell personal prefereixo el paper l'Idrid Elba (CSI: Miami), l'ajudant afroamericà de creences molt marcades, que no pas l'interpretació de David Morrisey (Doug) l'encarregat de dur a la doctora fins al poble de Haven. I finalment, impactants les imatges de la nena (AnnaSophia Robb) que aconseguix captar tota l'atenció en els moments fluixos de la pel·lícula malgrat no estar a l'alçada d'altres nens/nenes que parlen o no al cinema. Tot plegat servit de la mà de Stephen Hopkins que pels neófits i per evitar confusions només aclarirem que és un director capaç de fer el millor (director d'alguns capítols de la sèrie 24) i el pitjor més inversemblant (director de "vida i mort de Peter Sellers").

En general la pel·lícula no és tant dolenta com perquè no us la recomani, tot i que si teniu altres opcions proveu a veure. Només a mode de curiositat, i si algú s'anima a veure-la, al final surts del cine amb l'impresió que el metratge de la pel·lícula és molt superior al muntatge definitiu. Hi ha plànols que semblen sense sentit sense que els estirin un segon més i et mostrin alguna imatge clau.

El millor: Una Hilary Swank impressionant i escenes de gran poder visual com la primera plaga (el riu de sang) o la vuitena (la plaga de llagostes). Descobrir a Idrid Elba.

El pitjor: La història no te prou força i es desinfla per moments. La pel·lícula no és llarga (això és bo) però et queda la sensació que t'has perdut moltes coses a l'hora de muntar-la.

P.D. Visiteu el web oficial, o quedeu-vos amb el trailer que s'ha de dir que és força bo.