e-Goshi.com

Ahir, vam tenir un dia molt llarg però molt profitós alhora. Us en faig cinc cèntims perquè preguntar si teniu ganes de saber-ho seria absurd. Ara teniu l'oportunitat de desconnectar, si no ho feu no vull excuses més tard.

Camí de Barcelona, sota una pluja espatarrant en alguns moments, vaig adonar-me que havia de renovar el CD que porto fa un parell de setmanes. No es pot cantar a crit pelat "Si vens" mentre intentes seguir una conductora psicòpata al mig del diluvi universal. Per una cosa o altre, finalment vaig arribar viu al meu destí.

El matí el vaig gastar bàsicament en una reunió a un important diari electrònic. Aquest no seria el millor lloc per a explicar-ne el contingut, així que us diré als que en sabeu una miqueta més que el resultat va ser molt positiu.

Llavors agafo el metro per perdre unes hores esperant companyia per dinar. Allà, sota les pàgines d'una revista de Linux (sí, m'estic tornant friki) una conversa entre tantes em crida l'atenció. Quatre noies, situades als seients que quedaven a la meva dreta, comentaven les seves preocupacions vers al carnet de conduir.

Noia1: I tu des de quan tens el carnet? jo es segur que el suspendré.
Noia2: Des del febrer.
N1: Ostres, es que jo tinc tant clar que seré un perill públic [O.O com??!!]

Riure generalitzat

Noia 3: Jo també, es que ho tinc claríssim!
N2: No, si jo ja ho sóc ara! jejejeje
N1: Sí, sí, ja veuràs!!

A tot això un es pregunta aterrat al seient del metro: "però.. i ho diuen tant panxes??! :O". Si ja abans de presentar-se (i una després) diuen que són i seran un perill públic, per què volen treure's el carnet? Això és un acte de mala fé!!

Però el dia no acaba aquí. Un cop dinat amb molt bona companyia i trobada la panda de frikis amb qui havíem quedat, agafem el tren cap a Rubí. Allà la història parla d'una conductora assassina que reconeix ser d'aquelles que només agafen el cotxe per anar per autovia i de l'esfereïdora imatge que va viure el conductor d'una furgoneta un bon dia d'estiu:

"Y shó solo se que pisé er freno y me agarré al volante acojoná mientras me decían.. frena, frena, frena, FRENA MIERDA NOS LA METEMOS! A eso que el gorpe fué mu pequeño porque ya había frenao bastante. El conductor de la furgoneta debió alucinar viendome venir con un passat a cientovente pa él. Ehh! a que acojona?!"

Però clar, casualitats a tot arreu, no? Posem els peus a Rubí (perdó, als basals de Rubí), camí d'una exposició trobem una zona d'educació vial, allà on ensenyen als nens el que vol dir circular pel món. I ens trobem un circuït urbà amb 10 dels 15 senyals tombats per terra.

"Aquí ensenyen als nens a conduir, ho fan amb bicis, a que acollona?!"

Fora bromes, el dia va ser genial i es va fer molt curt però avui un es pregunta.. "i jo he d'agafar el cotxe per anar demà a Lleida??!"