TROBADA a Port Aventura

Quan dimarts et planteges passar el dissabte a Port Aventura poc et planteges com acabarà la jornada.

Quan dissabte puges al cotxe mig endormiscat no pares a pensar què t'espera al parc d'atraccions.

Quan fas cua esperant que arreglin l'atracció més esperada no et planteges que al teu costat pot ser-hi Picarol d'hivern amb Papà Oso i Picarol de tardor.

Doncs sí.. a part de veure-hi força coneguts (Sabadell, Granollers, Tarragona..), de cridar com berros (mirar la foto i riure) i de caminar i caminar, quan el dia ja s'apagava vam endur-nos una sorpresa inesperada. Amb la Carol d'una banda i les Picarols i el Papà Oso de l'altre, un es podia haver fet la pregunta d'on era Lu? i Ingrid? i Naan?

Gràcies nois! ens ho vam passar pipa dissabte!

P.D. Nosaltres no som de cridar.. però això és Furius Baco! No us la perdeu! (135Km/h en 3,5s)

Otakus argentins

En aquest món, qui més o qui menys està fet un friki.

Frikis dels castells, frikis dels jocs de rol, frikis de Star Wars, de les matemàtiques, de la informàtica o la tecnologia, frikis del futbol o simplement dels esports.

Qui ha dit que al Japó tots son uns Otakus i a l'Argentina tots maradonians? Perquè les coses mai podran ser veritats absolutes...

Monkeyslide

Perquè molts cops necessitem que ens tractin com si fórem nens..

A vegades necessitem que ens fiquin dibuixets macos, amb colors pastel, musiqueta dolça amb campanetes. I qui en sap més que els amics d'Orisinal?

Doncs fa temps que havia oblidat aquest joc que mai vaig entendre fins ara. Avui l'he recuperat i he fet allò que no fem mai els homes, que és llegir les instruccions. Bé, veure-les, doncs son molt gràfiques.

Hem d'aconseguir baixar el màxim nombre de micos sense que ens toqui cap bomba, per aconseguir-ho separarem el pal de bomber per esquivar-les. La veritat és que és força avorrit fins als 5 o 6 mil punts, però llavors la cosa s'anima bastant. Proveu i jutgeu per vosaltres mateixos.

Dia dels inocents

Avui el jutge Del Olmo ha fet gala d'aquell bon humor Espanyol que tant caracteritza el govern, jutges i institucions d'aquell país.

El mateix país que no permet a la cervesa Corona fer servir el seu nom comercial al coincidir amb un nom registrat a la casa reial (totalment coherent, no?). O el mateix país que es posava les mans al cap amb l'afer de les caricatures de Maoma.

Digueu-li carn o digueu-li peix, però avui Del Olmo ha denunciat la revista "el jueves", ha ordenat que no es vengués cap revista i que se'n enretiressin totes que les que ja s'havien repartit. I tot per què? Doncs perquè a aquest país es pot fer broma de TOT menys de la casa reial. Suposo que la intenció del jutge era que el poble no s'escandalitzés pensant que els prínceps son persones com tots els altres i fan l'amor, carden, follen o foten un clau com la resta de mortals. Suposo que aquesta pregunta ens faria qüestionar-nos a tots que "si son persones normals, com tu i com jo, què fa que puguin viure de tots nosaltres impunement?". M'agradaria tenir una resposta però em sembla que ens quedarem tots amb el dubte.

Si, d'altre banda, la intenció era enretirar una imatge tant ofensiva i aconseguir que ningú no la pogués veure, li he de dir que s'ha equivocat 1, 2, 3, 4...

Fins i tot la mateixa revista, en el seu web www.eljueves.es encara a hores d'ara publica la portada tal i com la veieu amb un text que cita:

Somos humoristas gráficos y trabajamos conscientes de que nuestra obligación, lo que nos piden los lectores, es que exploremos el límite de la libertad de expresión. Podemos aceptar que, incluso, en alguna ocasión, lo podamos traspasar . Gajes del oficio. Si nos pasamos para eso están los tribunales pero...¿un secuestro? ¿ la policía recorriendo los quioscos de todo el país retirando nuestra revista? ¿ De verdad escribimos esto el 20 de Julio del 2007?

És el moment de saber què en penseu, no dubteu a fer servir els comentaris!

Va de segells

Està clar que Espanya és el país de la picaresca, però si a més la gent s'ho pren amb bon humor millor que millor.

Llegint un blog anomenat Peluche, vaig trobar la trama de tres senyors que, per lluitar contra l'avorriment, van decidir falsificar segells i comprovar quants d'ells arribaven al seu destí.

El tema no aniria més lluny si no fos pes motius d'aquests segells falsos entre els que trobem el II congrés nocturn de somnàmbuls o el segell de la lluita contra el segell fals. Aquests son només alguns d'ells, però si voleu veure tota la col·lecció cliqueu aquí.

Tot i que per original, tot s'ha de dir, qui va enviar una carta com aquesta (en el text es llegeix alguna cosa semblant a "perdona però no he tingut temps per comprar el segell, 5$ per les molèsties").

Busca les diferències

Quina diferència veieu entre la foto de l'esquerra i la de la dreta?

Avui veig bocabadat a les notícies com una notícia esportiva surt de la crònica d'esport per endinsar-se en la social. I tot plegat, per què?

Han començat els Eurogames. Sí, jo he fet la mateixa cara de "mira! que bé! un altre event esportiu", oi? Però el dubte seguia sent el mateix: "què pinta aquesta notícia a l'espai social de les notícies?".

Els Eurogames, que l'any que ve tindran la seva seu a Barcelona, i són "el campionat d’Europa per a esportistes gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, amics i amigues,". I podria seguir amb tot allò que diuen que és però no sé on em pot dur.

Simplement, NO HO ENTENC. Em declaro heterosexual i ho dic obertament, ara.. algú s'ha escandalitzat? No. Per què ho hauriem de fer? Així mateix, no entenc per què els homosexuals han de desclarar la seva homosexualitat fent-ne quelcom especial (o potser és la societat qui ho fa?). Sigui com sigui, també em declaro anti-extrems (sempre ho he fet). I no deixo de preguntar-me el sentit de frases com: "Creiem i defensem els drets fonamentals de totes les persones sense cap tipus de distinció ni exclusió. En especial, treballem per la plena equiparació dels drets de les persones homosexuals i transsexuals i en contra de qualsevol tipus de discriminació social."

Pot ser la "European Gay and Lesbian Sport Federation (EGLSF)" creu que l'esport actual discrimina als gays, lesbianes i bisexuals? Jo no, sincerament. Llavors, quin és el sentit d'aquests jocs?

Potser parlo per ple desconeixement o per incomprensió. Els Eurogames es declaren també oberts a tothom (encara que no siguis gay o lesbiana). Però no deixo de trobar que, aquests sí, són uns jocs exclusius i sense gaire sentit. Declaro també que no sóc homòfob i precisament per això mateix mai promouré cap acte del tipus "Dia de l'orgull heterosexual". Creieu que avui en dia encara calen aquests tipus de reivindicacions?? Sincerament, jo no.

Si volem igualtat hem de començar per sentir-nos iguals als altres.


P.D. La fotografia de l'esquerra pertany als Eurogames, la de la dreta és de qualsevol altre competició de natació.

Buidem la bossa

Lu em passa un nou meme que segueix revelant secrets inconfessables. Aquest cop es tracta d'explicar què portes a la bossa. Doncs bé, anem-hi, no?

Jo normalment no duia bossa, però ara, amb pantalonets de fil i aquestes coses, no puc dur gaires coses a la butxaca. Així doncs, a la bossa del dia a dia hi duc... a veure... buidem... ok!

Tenim de dalt a abaix:

Un cinturó: que vaig deixar a la Carol l'altre dia i recuperar abans d'ahir.
La funda del Qtek (que encara em venc): que el duia per acabar un article a l'hora de dinar.
Les ulleres de sol: que he de dur a canviar els vidres per dur-les sense funda..
L'assegurança del meu cotxe: que em va caure una pedra dimarts circulant per carretera i tinc el vidre fet pols :S
El fulletó de la Cinesacard: que ja que anem força al cine cal aprofitar-se'n.
La llibreta ONO: que ens van regalar a Glòries per descarregar-nos un MMS via Bluetooth.
Entrades de cine: amb ofertes d'aquelles del pans i del bocata.
La clau del cotxe del meu germà: perquè amb el meu no puc circular fins que no em canviïn el vidre...
Xiclets i smints: "sin smint no hay beso". Com que dino a la feina, m'agrada dur xiclets.
"In the Country of last things": de Paul Auster, en anglès, perquè em vaig plantejar intentar-ho.
La cartera: clar.. avui sense ni un duro.

I, un cop més (que se m'havia passat), convido a Carol, Ingrid, Jordi, NaaN, a fer aquest meme. A Lu no, clar, però a Anouke l'afegiré en les properes llistes si a ell li està bé.

El ritmo del garaje (Loquillo y los trogloditas)

EL RITMO DEL GARAJE (Loquillo y los trogloditas)

Tu madre no lo dice, no, pero me mira mal.
"¿Quién es el chico tan raro con el que vas?”

Cuando yo estoy delante me trata muy normal
y a solas te imagina un novio más formal.

Cualquier noche los gatos de tu callejón
maullarán a gritos esta canción:

Porque yo tengo una banda de Rock'n Roll
Porque yo tengo una banda de Rock'n Roll

Tu padre no lo dice, no, pero me mira mal.
"¿Quién es el chico tan raro con el que vas?”

Cuando yo estoy delante me trata muy normal
y a solas te imagina un novio mas formal.

Cualquier noche los gatos de tu callejón
maullarán a gritos esta canción:

Porque yo tengo una banda de Rock'n Roll
porque yo tengo una banda de Rock'n Roll.

Cualquier noche los gatos de tu callejón
maullarán a gritos esta canción:

Porque yo tengo una banda de Rock'n Roll
porque tu tienes tu banda de Rock'n Roll, los trogloditas!!