Correu correu iaiones 2!

Ja fa quasi un any us presentava una frikijoquina. Les Racing Grannies eren iaiones que funcionen com la meva a corda i que feien curses pel passadís de casa.

Avui, de la mà de la mateixa tribu, "I want one of those", arriba el Track racing grannies!! Sí sí! noto com us esteu emocionant! Doncs bé, el nou circuit de curses per a iaies és el que el seu nom descriu, un circuit on les iaies, equipades amb les seves mega-cadires de rodes es marcaran unes tandes, unes curses i qui sap si alguna sortida de pista.

Pels amants de l'Scalextric i altres races extrovertides, aquí teniu el nou Track racing Grannies, només 20£ et separen de convertir-te en un friki divertit.. penses desaprofitar-ho?

Offline

Ja fa dies que vaig trobar una bellíssima iniciativa en contra de la censura a internet. Per més que a tots ens sembli que internet és un lloc lliure on tothom pot expressar les seves opinions, llegir, triar lliurement, la realitat és molt diferent. Encara hi ha molts països on la censura està a l'ordre del dia, als llibres, a la televisió, als karaokes, fins i tot a internet.

A mi m'ha passat alguna cosa "semblant", bé.. per sort ni de lluny. El meu problema, encara força misteriós, ha estat només una enemistat entre el meu router i jo. Però bé, tot resolt gràcies a un bon àrbitre que hi ha posat pau, merci germanet!

Fes un motor amb dos clips

Avui us porto una espectacular classe de física i electricitat. Realment el vídeo és prou explicatiu, i es que molts cops et planteges que si t'haguessin ensenyat física així ara estaries fent altres coses.. no creieu?

Uns dies de treba

Aquests dies poques actualitzacions, poc temps lliure.

Em sap greu tenir-vos a dieta, però es que la feina se'm multiplica per segons. Com que, a més, no sóc pas estresat de naturalesa... oi? Des d'ara fins al 23 d'abril visc enganxat al correu electrònic. Des d'ara fins al 23 estaré liat i potser irascible.

Quina millor mostra que un vídeo interactiu d'allò que em preocupa actualment?

Conduir o deixar que et condueixin?

Ahir, vam tenir un dia molt llarg però molt profitós alhora. Us en faig cinc cèntims perquè preguntar si teniu ganes de saber-ho seria absurd. Ara teniu l'oportunitat de desconnectar, si no ho feu no vull excuses més tard.

Camí de Barcelona, sota una pluja espatarrant en alguns moments, vaig adonar-me que havia de renovar el CD que porto fa un parell de setmanes. No es pot cantar a crit pelat "Si vens" mentre intentes seguir una conductora psicòpata al mig del diluvi universal. Per una cosa o altre, finalment vaig arribar viu al meu destí.

El matí el vaig gastar bàsicament en una reunió a un important diari electrònic. Aquest no seria el millor lloc per a explicar-ne el contingut, així que us diré als que en sabeu una miqueta més que el resultat va ser molt positiu.

Llavors agafo el metro per perdre unes hores esperant companyia per dinar. Allà, sota les pàgines d'una revista de Linux (sí, m'estic tornant friki) una conversa entre tantes em crida l'atenció. Quatre noies, situades als seients que quedaven a la meva dreta, comentaven les seves preocupacions vers al carnet de conduir.

Noia1: I tu des de quan tens el carnet? jo es segur que el suspendré.
Noia2: Des del febrer.
N1: Ostres, es que jo tinc tant clar que seré un perill públic [O.O com??!!]

Riure generalitzat

Noia 3: Jo també, es que ho tinc claríssim!
N2: No, si jo ja ho sóc ara! jejejeje
N1: Sí, sí, ja veuràs!!

A tot això un es pregunta aterrat al seient del metro: "però.. i ho diuen tant panxes??! :O". Si ja abans de presentar-se (i una després) diuen que són i seran un perill públic, per què volen treure's el carnet? Això és un acte de mala fé!!

Però el dia no acaba aquí. Un cop dinat amb molt bona companyia i trobada la panda de frikis amb qui havíem quedat, agafem el tren cap a Rubí. Allà la història parla d'una conductora assassina que reconeix ser d'aquelles que només agafen el cotxe per anar per autovia i de l'esfereïdora imatge que va viure el conductor d'una furgoneta un bon dia d'estiu:

"Y shó solo se que pisé er freno y me agarré al volante acojoná mientras me decían.. frena, frena, frena, FRENA MIERDA NOS LA METEMOS! A eso que el gorpe fué mu pequeño porque ya había frenao bastante. El conductor de la furgoneta debió alucinar viendome venir con un passat a cientovente pa él. Ehh! a que acojona?!"

Però clar, casualitats a tot arreu, no? Posem els peus a Rubí (perdó, als basals de Rubí), camí d'una exposició trobem una zona d'educació vial, allà on ensenyen als nens el que vol dir circular pel món. I ens trobem un circuït urbà amb 10 dels 15 senyals tombats per terra.

"Aquí ensenyen als nens a conduir, ho fan amb bicis, a que acollona?!"

Fora bromes, el dia va ser genial i es va fer molt curt però avui un es pregunta.. "i jo he d'agafar el cotxe per anar demà a Lleida??!"

Goldburger!

Si t'apassionen les màquines de Rude Golberg, si ets dels que s'enganxen a la tele quan fan el programa del dominó a Antena 3, si t'avorreixen els jocs que no et fan pensar, si tens massa estona lliure, aquest és el teu joc.

Es tracta de engegar, amb una bola de xiclet, una sofisticada maquinària que enviarà una hamburguesa complerta al "camerí" del cantant de torn.

És relativament senzill d'aconseguir, malgrat et demanarà una bona estona trastejant aparells si vols que tots els mecanismes es posin en marxa.

Futoshiki

El Fujitsu Futoshiki és un dels intents de trobar un digne successor al Sudoku. Si per a aconseguir-ho cal posar-li un nom japonès millor que millor. Sembla que ara mateix no es pugui crear un nou joc l'intel·ligència sense batejar-lo en la llengua nipona.

En aquesta versió arreglada del Sudoku, hem d'omplir les caselles amb els números de l'1 al 5 sense repetir-ne cap per fila o columna. I ho hem de fer complint les condicions de menor o major que es donen.

Ja hi ha algun diari que el publica de manera habitual, però aquí podreu fer alguna partida online i descobrireu que no és tant senzill com podria semblar a simple vista.

Gmail manager

Darrerament, per circumstàncies, faig servir el compte de correu de Gmail molt més de l'habitual. Cada dia arribo de la feina, engego l'ordinador, comprovo un correu de ya.com, comprovo un correu de hotmail.com, comprovo dos comptes de gmail.com.. Qualsevol podria parar boig.

Pel hotmail, el recurs senzill és fer servir el messenger (gaim, kopete, amsn) i tenir-hi activada l'opció de revisar el correu i avisar en el cas de rebre algun e-mail nou.

Ara doncs, us volia presentar una opció eficaç pels que fem servir Firefox. Gmail manager és un petit gestor de correu que revisa el teu compte de Gmail i t'avisa de l'entrada de correus nous. A més a més, no només et limita la feina amb un compte de Gmail, et permet crear "perfils" diferents de manera que pugis revisar tots els teus comptes Gmail sense haver de canviar a mà un a un amb les seves corresponents contrasenyes, etc. L'eina ideal que em resoldrà més d'un maldecap. A partir d'ara saber què hi ha de nou en dos comptes diferents no et suposarà ni un minut.

Per cert, si algú vol una invitació per tenir el seu compte gmail, a mi encara me'n queda un centenar.

Els 300

Dimecres vam tornar al cinema per veure, ni més ni menys que "Els 300". He de reconèixer que un primer instant em semblava una pel·lícula "crispetera", d'aquelles que seus al cinema, menges crispetes i beus coca cola una beguda isotònica mentre et regalen mort rere mort, cop de puny per cop de puny. Però no! Si et va agradar Sin City i Gladiator has anat a parar al lloc ideal!!

Els 300 és una pel·lícula basada en el còmic de Frank Miller (com ja va fer Robert Rodriguez amb Sin City) que tracta amb un estil fosc i espectacular la batalla de les Termopiles.

Lluny del que et puguin semblar els trenta segons de tràiler. La pel·lícula juga amb uns principis d'honor fins al final, lleialtat i llibertat de les persones. En l'estil de Gladiator (no només per la coneguda escena dels camps de blat), Els 300 recupera un gènere de pel·lícules que semblava abandonat al record.

En alguns moments del film, l'abús de lluites i càmeres super-lentes es pot arribar a fer pesat. Però la lluita quasi constant durant la batalla ens dona una primera impressió del que podria haver suposat la batalla de les Termopiles en que els 300 espartans s'enfrontaren a les ordes inacabables de perses, fins aleshores imbatuts.

D'altra banda, la recreació històrica d'alguns punts, com el polític, ens donen (o refresquen) una lliçó d'història d'una de les societats més avançades de l'època. Zack Snyder, el seu director, dona el punt de feminisme a l'historia amb el seu reconeixement a les dones espartanes. La dona espartana, aquest cop, no és només un objecte sinó que s'erigeix com creadora d'una raça de lluitadors, i per tant s'iguala a l'home malgrat tenir labors diferents. Destacable la frase de "sóm les úniques dones capaces de donar a llum a un espartà", moment en que fa callar a tot UN representant de Jerjes (el cap, i quasi déu segons la pel·lícula, dels perses).

Malgrat la base històrica està molt bé, realment la pel·lícula no se cenyeix a la realitat si no que s'hi arrepenja. La batalla de les Termopiles es lliurà per cobrir la retirada de les tropes gregues davant de la desequilibrada quantitat de tropes d'uns i altres. Així, Leónides, en un acte de suïcidi (per honor), aconseguí retenir les tropes enemigues per aconseguir el reagrupament de l'exèrcit grec que aturà definitivament l'invasió europea.

Carros no!!

A l'estil de Papá Oso a Sospechosos Habituales.. per dos gallifantes, i veient la fotografia del cap de setmana, a quina ciutat de les contrades catalanes ens trobàvem en llegir aquest cartell?

I dic en el moment de fer la foto doncs aquest cap de setmana ha estat maratonià. Tot i la pluja, se'ns va poder veure (pista) pel Baix Llobregat-la Selva-Osona-Vallés-Baix Llobregat-Barcelonès. Tot això en només dos dies..

I ara, per tres gallifantes més. On se'ns trobarà la setmana vinent?

Arriba la setmana santa i tothom marxa uns dies a gaudir d'un merescut descans. Les ofertes d'oci es multipliquen, però els que ens toca treballar haurem de triar desplaçaments curts. Suggeriments?