e-Goshi.com

CAROLINA (M-Clan)

La dulce niña Carolina,
no tiene edad para hacer el amor,
su madre la estará buscando
o eso es lo que creo yo.

No puedo echarla de mi casa,
me dice que no tiene donde dormir,
después se mete en mi cama,
esto es mucho para mí.

Esa va a ser mi ruina,
pequeña Carolina,
vete por favor.

Carolina, trátame bien,
no te rías de mí,
no me arranques la piel.
Carolina, trátame bien
o al final te tendré que comer.

No queda en la ciudad esquina,
tras la que yo me pueda esconder,
siempre aparece Carolina,
con algún tipo de interés.

La reina de las medicinas
que no se venden en farmacia legal,
vinagre para las heridas,
dulce azúcar al final.

El diablo está en mi vida,
pequeña Carolina,
vete por favor.

Carolina, trátame bien,
no te rías de mí,
no me arranques la piel.
Carolina, trátame bien
o al final te tendré que comer.

Dulce niña Carolina

Quina diferència hi ha entre fer castells i fer esport? entre estudiar i divertir-se? entre fer exercici i ballar???

Bé... cada un que jutgi, però en aquesta vida tot esdevé el que desitgem que sigui.

Cada dia que passa falta un dia menys per saber si l'ajuntament em donarà definitivament el permís d'obres i, per tant, cada dia falta un dia menys per aconseguir la meva caseta.

De tant en tant somnio en com serà i deixo volar la imaginació. Uns armaris de fusta fosca al menjador, un llit tatami a l'habitació, un sofà llit a l'estudi, una hamaca a l'altell.. Però encara no tinc clar si em decidiré algun dia a tenir una llar de foc.

Aquestes, a part de comptar amb uns dissenys inigualables (i múltiples premis per el seu disseny) també sembla que funciona amb energia verda. Crema una mena d'etanol de manera suposadament controlada. Així amb els mini-cremadors pots fer infinitat de combinacions.

Tot i així l'accesori indispensable segueix sent el mateix.

Abans que les jaquetes, les mantes i les bufandes es facin amb tot l'espai dels nostres armaris, acabem amb l'época del bon temps amb un gran concurs de salts de trampolí.

En aquest joc ens ficarem a la pell d'un divertit i curiós saltador de pel al pit i ulleres resultones, per intentar superar-nos salt a salt.

La música és molt bona! i s'enganxa de seguida.. i ni que sigui per probar.. mireu d'entrar malament a l'aigua.. veureu quins moviments més divertits!

L'altre dia pensava que era un Friki per recordar vells jocs com el Monkey Island o el Day of the Tentacle... Però després de trobar això em declaro inofensiu.. hi ha frikis molt pitjors que jo, realment.

Aquests japonesos han fet un msx en un sol xip, amb ports per a dos joysticks de MSX, ports USB, sortida de video VGA, ranures per cartoigs MSX i entrades per a targetes SD :O. D'aquí a quatre dies el podrem gaudir en viu i en directe?? :O

La presentació es farà a 411 festes repartides per més de 300 ciutats d'arreu del món, entre les que es troben Haifa a Israel, Taipei a Taiwan, o Barcelona i Madrid, que segur que ens agafen més aprop. Per a participar a qualsevol d'elles t'has de registrar a la seva web on també podreu comprar la nova samarreta.

De moment us podeu baixar la nova versió, aquí.

Mentrestant.. al Explorer ja li han trobat la primera vulnerabilitat!

Actualització 1: Ja he instal·lat la nova versió i ara toca provar-la. De moment, a la web de Mozilla pots trobar mil i un "add on", que sóon petits afegits que et faran la vida amb Firefox encara més cómode. Apunta'n alguns: (Download Status bar, FireFTP, ForecastFox, FoxyTunes, Web developer..)

Tots sabem que tot a Disney és molt maco i molt fantàstic. Finals feliços, tothom viu content en un món sense gaires problemes...

Però us heu imaginat mai què passaria si el senyor que es dedica a censurar les películes s'agafés uns dies de vacances?

AIN'T GOT NO (Nina Simone)

Ain't got no home, ain't got no shoes
Ain't got no money, ain't got no class
Ain't got no skirts, ain't got no sweater
Ain't got no perfume, ain't got no bed
Ain't got no mind

Ain't got no mother, ain't got no culture
Ain't got no friends, ain't got no schooling
Ain't got no love, ain't got no name
Ain't got no ticket, ain't got no token
Ain't got no love

what have I got
why am I alive anyway

I got my hair, I got my head
I got my brains, I got my ears
I got my eyes, I got my nose
I got my mouth, I got my smile

I got my tongue, I got my chin
I got my neck, I got my boobs
I got my heart, I got my soul
I got my back, I got my sex

I got my arms, I got my hands
I got my fingers, got my legs
I got my feet, I got my toes
I got my liver, got my blood

Got life, I got my freedom
I got my life

Sóm en tens d'el·leccions. Publicitat electoral, informatius que no signen les seves notícies, uns que reparteixen condons amb el lema "folla't a la dreta", altres que fan videos rotllo FAES.. en el fons, ganes de gastar calers i fer-nos perdre el temps.

Qui no odïa allò de "espai d'informació electoral" que fan a la tres de tant en tant??

Doncs si una cosa em va fer riure especialment, va ser trobar-me al senyor Piquè (si no recordo malament), desesperat i descol·locat, demanant explícitament als altres partits que diguessin amb quí collons pactarien!! Però tant poca seguretat té tothom en si mateix que comencen el joc afirmant que el perdran??

Doncs, què hi ha més apropiat aquests dies què jugar al joc de la cadira?

Avui m'han fet arribar un article que he trobat d'allò més original i extrapolable a un tema que hem viscut molt d'aprop últimament (però no ve a cas). El cas és que el govern de Tony Blair vol que a les etiquetes de les ampolles de vi hi figuri una nota com la dels paquets de tabac, similar a "veure alcohol mata".

Això fa despertar la idea de que vivim en una societat proteccionista en excés fruit de la mala llet l'esperit queixós que regna arreu. Tot són societats protectores.. dels drets d'un, de l'altre, anti-tabac, anti-alcohol.. tothom es veu en cor, avui en dia, de trencar una llança per algún motiu. Però ens oblidem de la premisa aquella que diu que els nostres drets acaben on comencen els de l'altre.

A la fi!

Ja tenim aquí el nou anunci de Sony Bravia! Després que deixesin bocabadat al món sencer amb l'anunci dels milions de pilotetes caient per una baixada (el somni inconfés de la meva vida, us ho prometo, molt abans que fesin l'anunci). L'equip creatiu del nou spot fet ballar el cap al personal amb videos de la grabació.. però fins ara RES.

Avui però, s'ha acabat l'espera!
Prepareu un bol de crispetes, tanqueu la llum, abaixeu la tele, ajusteu la porta de la habitació.. perquè comença el "Sony Bravia II"

Impressions als comentaris...

En el fons.. què és la Coca cola?

Ens la posen fins a la sopa. A quansevol lloc del món, en mil presentacions. No sabem ben bé per què però, encegats per ves a saber què, ens desplacem buscant una cola.. Bebem i bebem fins a rebentar una cosa que no sabem del tot què deu ser.. simplement ens "agrada" perquè la hem begut sempre. Però en el fons, ni el gust ni el resultat és el millor (per no dir que és dolent)...

Tot això.. resumit (amb autodestrucció inclosa) ho han volgut representar de la manera més friki aquesta gent:

Pensant en la caseta ja.. qui em farà companyia?

Tots els amics ja esteu convidats quan tingui una teulada, però em sembla que no vindreu prou sobint com voldria. Així doncs, haurem de començar a pensar en aquells petits companys.

I la opció "A" segueix sense variar.. falten propostes perquè em segueixi plantejant nous companys de pis.. Us animeu?

Diumenge vaig caure de cap des d'una alçada d'uns dos metres, potser tres.. Després d'unes hores prou bé vaig començar a sentir dolor i em vaig decidir a anar al metge.

Era la 1:25 de la nit quan vaig arribar al centre d'urgències de l'hospital de Martorell. A la sala d'espera només hi havia una noia amb un nadó, que ja feia estona que esperava. En pocs minuts em van cridar i em van fer les típiques preguntes de què havia succeït, malalties anteriors i alèrgies; i em van convidar a esperar a que m'atengués el metge. Prop de les 3 de la matinada em van cridar (encara amb la sala d'espera buida, ara més al haver marxat l'altre noia). Després de prop de dues hores esperant i un cop fort al cap em fan passar per dir-me que és normal que em faci mal i em recepten un calmant (1 cada 8h) i un protector per l'estòmac.

Sorpresa la meva quan després d'una caiguda com la meva no em fan CAP RADIOGRAFIA ni CAP ESCANER. Amb un fort mal de cervicals i NO EM POSEN COLLARÍ.

Sigui com sigui, ahir vaig anar al metge de capcelera (ordres d'urgències). Aquest em comenta que m'havien receptat un opiàcid però que havien de ser dues pastilles enlloc d'una i que el protector d'estòmac no calia per a aquestes pastilles (després ho vaig comprovar al prospecte). Em revisa una mica més que a urgències (em van mirar la pupila amb el llumet aquell) i em tornen a dir que és normal, que si no em passa hi torni.

Encara em fa una mica de mal i estic un pel marejat a estones. Però no he parat de preguntar-me, si hagués tingut alguna fractura o algun coàgul cerebral, què hauria passat?? Sense radiografies, sense escaners, dedicant-me 10 minuts amb prou feines...

Buscant per internet he trobat un protocol d'actuació amb traumatismes craneoencefàlics en el que es cita textualment "1.2 Si presenta alguno de los factores de riesgo antes indicados, debe realizarse un TAC craneal. ". En el meu cas, aquest factor de risc queda citat en el punt 1 (1.1) com a "Cefalea intensa o progresiva.

Ja fa temps que li donava voltes, però a partir d'ara miraré els centres médics privats encara que hagi de pagar uns diners que ara em prenen directament a través dels impostos. Accepto propostes i/o opinions als comentaris.. No son assegurances barates, però estic fart que em prenguin el pèl a la seguretat social.

Ahir vaig anar al cinema i vaig sortir amb molt bon gust de boca. Realment feia temps que no sortia de veure una película amb una sensació tant bona.

Guillermo del Toro ens acosta, amb El laberinto del fauno, un món fantàstic d'estètica realment impresionant a través d'una crua història de la guerra civil espanyola. Tant una història com l'altre brillen per si soles.

En l'aspecte fantàstic, un món somniat per del Toro i guiat per un ésser mitològic com ho és el "fauno" romà. Em va recordar al conte d'Alicia al país de les meravelles o la història interminable de Bástian.

Pel que fa a la història més fosca d'Espanya, crec que el director ha encertat mostrant-nos una de les cares més dures d'una guerra. Per una banda, un matrimoni i una minyona de conveniència . D'altra, un boig militar que gaudeix amb la seva feina, matant i torturant als enemics.

El paper dels personatges que uneixen tot aquest seguit de móns passa de ser de simples secundaris a importants punts clau. En l'unió entre un i altre bàndol i entre un i altre món destaquen el Doctor i Ofelia, la nena. Un deu per a cada un d'ells!

Una frase: "Obedecer por obedecer, así sin pensar, és sólo propio de gente como usted".
Un personatge: El monstre amb els ulls a les mans.
Millor moment: El final (bo i/o dolent alhora??)
Pitjor moment: Alguns punts amb massa sang pel meu gust.

Tots sabem que els baixets aquells japonesos son molt especials. L'atractiu més important de l'orient llunyà és que, el fet de que la distància física sigui tant gran fa que la cultura del dia a dia sigui també molt diferent.

Des de els jocs d'ordinador fins als programes de televisió tot és una mica diferent. No són raros, no!! simplement som diferents. Ells es diverteixen amb les seves cosetes, mentre que nosaltres ens ho pasem bé mirant "humor amarillo" o altres bogeries que pels japonesos son el dia a dia a les seves pantalles. Per que us feu una idea.. ells deuen veure aquests programes com aquí mirem "Els matins a TV3"...

CRAZY

I remember when,
I remember, I remember when I lost my mind

There was something so pleasant about that phase.

Even your emotions had an echo
In so much space

And when you're out there
Without care,
Yeah, I was out of touch

But it wasn't because I didn't know enough
I just knew too much

Does that make me crazy
Does that make me crazy
Does that make me crazy
— Possibly / Probably

And I hope that you are having
the time of your life

But think twice,
that's my only advice

Come on now, who do you,
who do you, who do you, who do you think you are,

Ha ha ha bless your soul
You really think you're in control

Well,
I think you're crazy
I think you're crazy
I think you're crazy
Just like me

My heroes had the heart
to lose their lives out on a limb

And all I remember
is thinking,
I want to be like them

Ever since I was little,
ever since I was little it looked like fun

And it's no coincidence I've come
And I can die when I'm done

But Maybe I'm crazy
Maybe you're crazy
Maybe we're crazy
Probably

I ja tocava un joc d'aquells d'intel·ligencia, no?

Sembla una cosa senzilleta, simplement hem d'omplir totes les caselles blanques. Per passar per les caselles (tatxant-les) haurem de clicar el recuadre següent, tenint en compte que el nombre que hi apareix dins és el nombre de caselles que saltarem de cop.

A partir del nivell 6 o el 7 la cosa ens comença a fer pensar. A veure quanta estona sou capaços de dedicar-li.