Deflector [o com salvar l'estrella de la mort...]

Si un joc no aconsegueix tenir-te més de dues hores davant de l'ordinador intentant superar aquell nivell impossible, o dient allò de "va, la última i marxo", no és un joc de debò.

Deflector pot semblar un joc molt senzill gràficament parlant i amb tantes coloraines fins i tot pot semblar simpàtic. El fet que a més les naus apareguin ordenades a la pantalla com les icones al meu escriptori ja ho fa el súmum dels súmums.

Sigui com sigui, un nou repte pels que han acabat amb l'anterior. Us abanço que només he jugat una partida i el resultat final ha estat una encallada al nivell 14.

A Deflector hem de defensar la nostra estrella de la mort particular de l'atac de les naus contràries. Per fer-ho hem de dibuixar una línia energética que farà rebotar els trets enemics. Cada cop que perdem a un nivell ens prendran punts i quan no ens en quedin ens podrem donar per morts.

Encara que no passem un nivell, si fem prou punts, sobreviurem per fer-ne un intent més. La meva primera encallada ha estat al nivell 3 però quan li agafes el truc la cosa sembla més viable. Ja em direu...

Zapgrab captura la teva pantalla

A vegades necessitem fer una captura parcial de la pantalla i ens fa molta mandra haver de fer una total i després editar la imatge.

A la meva feina, per sort o per desgràcia ens passem el dia enviant correus electrònics i, per tant, hem de mirar de facilitar la feina als altres. Una de les maneres és il·lustrant els nostres correus amb imatges. Però per què fer una pantalla complerta podent enviar només la part que ens interessa?

Zapgrab2 és un programa molt senzill que ens permetrà fer captures parcials arrossegant amb el ratolí l'àrea que volem immortalitzar. 25Kb de programa que de ben segur que us salvarà la vida en més d'una ocassió.

L'únic problema és que només existeix per a windows.

Visca el Hip hop!

Si m'agradés el Hip hop (o break dance), així com així, diria "Visca el hip hop!". Però no es pot dir que en sigui un gran fan...

Tot i així, que aixequi la mà qui després de veure això no cridi "Visca el hip hop!!" Perquè qui es vol sentir útil, qui es vol sentir bé, aquell qui vol gaudir la vida no es refugia en la tristor i la depressió.

2730€ per cremar una fotografia

Avui hi ha hagut sentencia contra els dos primers joves que van cremar les fotografies dels reis. El jutge Honrubia ha condemnat als dos nois a pagar 2730€ per un delicte d'injuries greus a la corona.

El jutge ha decretat que es tracta d'un delicte cap a la corona i no contra el rei i ha desestimat la pena de 15 mesos de presó que solicitava el fiscal. L'acusació va suggerir el canvi dels 15 mesos per 5460€ (corresponents a 6€ per dia de condemna). El jutge ha decidit que la condemna era excesiva i ho ha rebaixat a la meitat.

A mi no em deixa de sorprendre que algú tingui la capacitat de posar preu a les coses.

1 dia de llibertat = 3€
cremar 1 fotografia = 2730€

S'ha de dir que més que fotografia es tractava d'un poster pel que em pregunto, si la foto fos més petita haurien pagat menys? i si hagués estat una fotocòpia?

Sigui com sigui, a un li entren les ganes de crear una plataforma per recaptar fons per una futura crema. Us imagineu reunir-se en multitut devant del jutjat amb una fotografia, un encenedor i 2730€??

Setmana negra

Algú em pot arrencar el gat negre de sota les sabates??!!!

Avui us escric des del portàtil vell. Únicament perquè el teclat i el ratolí de l'altre (uns inalàmbrics) no em funcionen. És un mal menor, segur.

Jo no sóc supersticiós, però sí precabut. Mai m'he deixat endur per cap sentiment gaire incoherent, per què creure en les supersticions doncs?

Recordo que de petit, un dimarts 13 se'm va partir una bici vella que tenia, just per la meitat, mentre intentava pujar a una vorera. Però el tema d'aquesta setmana (dimarts era 13) ho ha superat tot amb escreix.

A part que dimarts tothom conduïa com si s'anés a acabar el món i quasi em treuen de la carretera un parell de cops, dijous vam anar a Mataró a grabar un programa de ràdio. Al tornar arribem a una cruïlla d'aquelles elevades. L'altre carrer era d'un sol sentit així que al comprovar que em donava temps de sortir abans que pugés a l'elevat el camió de les escombraries que venia per l'altre banda, decideixo avançar. Quan em giro ja tenia tres nois saltant per sobre del meu cotxe. M'acabava de menjar un ciclomotor!! Però si el carrer era d'un sol sentit!! Saltem del cotxe per veure si s'havien fet alguna cosa i la nostra sorpresa va ser majúscula al veure als tres marroquins sense casc sortint correns carrer avall. Resultat: tres persones sense casc, en una moto robada i en contra direcció.

Dins de la gravetat va quedar en no res, uns ratlladeta petita i sense importància. Dissabte doncs, seguint amb la meva vida "normal" aparco a Barcelona (Carrer Guinardó) durant poc més de dues hores (el temps de dinar i marxar). Quan torno al cotxe de lluny veig vidres a terra, aixeco la mirada i veig la finestreta del darrere trencada. No calia esperar res de bo. Els lladres van trencar el vidre i es van endur la motxila del seient de darrere. No van tocar les jaquetes, no van obrir el maleter per agafar l'altre bossa, no van mirar de fer el pont ni mirar què hi havia dins la guantera.

Denunciant el robatori als Mossos el noi em diu intentant treure ferro al tema. "Home, encara sort que només han estat dues gralles i un flabiol". Ja.. però quan t'hi dediques semi-professionalment, una gralla vol dir cent mil peles, dues volen dir dues centes, i el flabiol ja l'hauria regalat perquè mai he aconseguit fer-lo sonar mínimament.

Algú té algun remei de la iaia Carme?? Algú em vol mirar d'animar? Consells?

Actualització 1 (20/11/07): No no.. Quan un pensa que comença una nova setmana no espera trobar-se amb que simplement allarga la anterior. M'explico, més mala sort. Nit mig-enfebrat i descobrint que ara toca la gastroenteritis de torn. Sí, sí, hi ha passa.. però per què a mi?!

Han vuelto los Sospechosos Habituales??

Molts crèiem que Carlos Luna havia abandonat Sospechosos Habituales per muntar la seva plana web pròpia.

Érem molts els que pensàvem que entre Naan i Carlos Luna no hi havia res més que pura amistat.

La majoria pensàvem que Sospechosos ja mai no tornaria a estar entre nosaltres. Però, la veritat, tot era una estratègia comercial.

La tàctica passa per obrir un blog o plana web. Donar-li fama. Crear una sèrie de personatges que capaços de moure masses de fans. I quan tot està en marxa, tanques la paradeta i muntes un negoci de tovalloles i barnussos.

Si us hi fixeu, el model estrella és el Nan's amb el nom del Lluna ben gran. Carlos, tots sabíem que el teu ego, com a bon blogstar, era molt gran, però calia??!!

P.D. Amb tot el meu carinyo, evidentment! Sospechosos Habituales per sempre!

Blackle contra Google

Quants correus en cadena rebeu durant un mes? La majoria serveixen únicament per perdre el temps. D'altres a vegades ens serveixen per descobrir que hi ha gent amb un cor tant altruista com per regalar telèfons mòbils a tothom qui enviï deu mil correus a tots els seus amics. Fins i tot algun dia descobreixes que si no tens 15 amics amb correu electrònic et perseguirà la mala sort de per vida. Avui un d'aquests correus m'ha servit per conèixer www.blackle.com. El correu citava:

"Si Google tingués una pantalla negre, tenint en compte la gran quantitat de persones que l'utilitzen, es calcula que s'estalviaria uns 750 megavats/hora anualment.

En resposta a això, Google, un dels cercadors més universalment utilitzat, ha creat una versió negre, anomenada Blackle, amb exactament les mateixes funcions que la versió en blanc però, òbviament, amb un consum d'energia menor."

Espectacular veritat? Bé, segurament ho seria més si això fos així. La teoria és bona però no és del tot real.Techlogg publica un estudi comparatiu amb diferents monitors, diferents tecnologies i diferents mides i resolucions. Entre els 27 monitors, quatre eren CRT (del tipus antic, pantalla de tub de raigs catòdics). Aquests sí que estalviaven en la versió negra però només un arribava als 15W o més.

Ara bé, amb l'entrada dels monitors LCD a les nostres cases, el 75% dels monitors actualment pertanyen a aquesta família (pantalla plana). Dels altres 23 monitors estudiats, només cinc estalviaven energia amb la versió negra i aquest estalvi no passava dels 4W.

D'una banda la informació del departament d'estalvi energètic americà, en la que es basava la cita, quedava en desdit. Però si a més hi afegim que aquesta iniciativa no és cosa de Google, deixem el correu en cadena al descobert. El primer que fa sospitar és el nom de la plana (o en tot cas l'absència de l'arrel google). El format de les lletres, el poc contingut i que ja havia vist coses similars en altres ocasions han acabat d'ajudar perquè en dos clicks m'adonés que aquest web únicament fa servir el motor de Google (i ho cita per evitar possibles judicis) ja que és un producte d'una empresa Australiana anomenada Heapmedia.

Personalment aplaudeixo l'idea però no m'agrada que m'enganyin, només calia dir les coses pel seu nom, no creieu?

Pichkiv

Aprofito que Carol ha parat una mica de bombardejar-nos amb jocs per començar a fer-ho jo.

Pichkiv no és un joc amb uns gràfics impressionants. No es tracta d'un joc d'acció inesgotable. No necessites tenir un super-ordinador per fer-lo funcionar. Ni tant sols hi ha cap gran comunitat internàutica darrera de Pichkiv.

Sense perdre gaire temps analitzant-lo, fins i tot veurem una portada força senzilla i fins i tot el text de la puntuació surt del requadre que li és destinat.

Que em fa publicar aquest joc doncs? Proveu-ho i si no us prometeu DEU cops allò de "va, la última i ho deixo" es que no teniu sang a les venes. Pichkiv és un joc adictiu, d'habilitat i sang freda. La calma i una bona agilitat amb el teclat seran la clau per superar els 292 punts de la meva partida.

Govindes

Avui vull fer un EPA a un bon amic. Habitualment no parlo gaire de castells al meu blog. És una decisió amb la que vaig iniciar aquesta meva experiència blogaire. Avui seguiré sense fer-ho doncs el centre d'atenció d'aquest article son els Govindes.

Fa uns dies Frikilandi Verdusco publicava un vídeo senzillament espectacular. Per l'estructura, per la tècnica, per la manera de fer i pel fet que això, tant similar als nostres castells, es visqui un sol cop l'any a l'altre banda del món. A Mombai, els nostres castellers s'anomenen Govindes!

Google.cat i Googlecat.com salten a la xarxa!

Així es veu el nou i flamant domini català de Google, o el que és el mateix, el nou www.google.cat.

Si bé el domini estava registrat per la companyia des de l'arrencada dels dominis catalans, avui han posat en marxa a www.google.cat el portal de recerques més conegut del món. De moment "només" tenim la traducció del portal general i del iGoogle (portal complert amb notícies, "Google calendar", Gmail, etc), què més podríem demanar??! [tot i que iGoogle, google calendar, Gmail, etc, de moment són només versions traduides i penjades al papa www.google.com]

Hi ha una molt lleugera diferència a la plana oberta des de www.google.cat, www.googlecat.com (amb una icona molt original) i des de www.google.com (tot i que aquesta darrera t'identifiqui com a usuari català). La nova plana és molt més austera de moment, potser pel fet d'estar començant a caminar (i no deuen voler que hi hagi cap error). A la portada hi trobem a faltar els "Google mapes" principalment però també falten totes les utilitats google que podem veure entrant a la pàgina en altres idiomes (proveu des de www.google.com a canviar l'idioma pel que més ràbia us faci).

Malgrat tot, la notícia és rebuda amb expectació i carinyo per la comunitat catalana a la xarxa:

Google activa el dominio '.cat' (La vanguardia)
Google activa el domini .cat (Vilaweb)
Google activa el domini '.cat' (europapress)
Google.cat y Googlecat.com … ya disponible en Catalán (Noticiastech)

Una altra cosa no ho sé, però els mitjans de comunicació originals a l'hora de posar els titular ho son una estona!

P.D. A veure si després de tota aquesta promoció encoberta els senyors de Google em contracten de relacions amb la premsa...

Ulleres magnètiques

Quants de vosaltres porten ulleres? que aixequin la mà!!

Quants de vosaltres heu tingut algun problema en aixafar-les al seure-hi a sobre al cotxe? o a qui no li han caigut a terra perdent un vidre o una "patilla"? Quants cops heu preferit no canviar d'ulleres pel seu preu?

I dur les ulleres de sol a una funda per intercanviar-la amb la funda de les ulleres de veure? Jo no he viscut cap de les experiències, bé.. a part de trobar les meves ulleres de sol aixafades al cul d'algú altre al seient del "copilot", però, a partir d'ara, vosaltres podreu triar no patir amb les vostres ulleres habituals coneixent les noves ulleres magnètiques. Sí, sí, com heu sentit, MAG-NÈ-TI-QUES!! Potser no seran les més sorprenents que han passat per aquí, però segur que són molt més útils :O!