El far del sud

La va trobar, a una sala mig buida

Buscant un somni, fugint del dolor
Entrant pels ulls, va sentir mil espurnes
aquella història va canviar-li el món

Va perdre-ho tot, la partida i la vida
cada ciutat li esmicolava el cor
Només el far del sud, ell es mira
segueix la flama que res no es mou

I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida
i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si puguéssis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguéssim mirar
et donaria el món si puguessis parlar-me
ho donaria tot si et pogués estimar

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sól
Però cada cop amb un plor la perdia
la llum s'apaga quan la sort es pon

I el seu record s'estimba en ciutats adormides
I somnia fins l'alba el seu far sense vida, trist

Et donaria amor...

Tremolant, poc apoc surt del cine
sessió de nit, avui ja és l'últim dia
s'endú el cartell, arriba a casa i l'espia
l'habitació es transforma en un món nou

I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja
i el seu cente s'escapa, perd l'ordre i la casa
I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida
i s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si puessis tornar-me'n
et donaria amor si pugués evitar
et donaria el món si puguéssis parlar-me
ho donaria tot si et pogués estimat
Et donaria amor
et donaria el món si poguéssis mirar
et donaria amor si vulguessis quedar-te
ho donaria tot si et pogués estimar


Lletra: G.Quintana
Música: J.Thió